Menú de navegació+

“Intros retro-bastardes”: ‘El Equipo-A’ (1983-1987)

Publicat el 2 agost, 2014 per a Intros bastardes |

A+ | a-

[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=ExnAw-WqIH8″ /]

Es va estrenar el 1985 a TVE1 per ocupar l’horari televisiu que deixava la mítica V, dissabte a la tarda. Havia de mantenir el mateix nivell d’audiència i ho va aconseguir. La trama, ben senzilla i explicada en la careta de presentació, tenia la capacitat d’agradar a un ampli sector dels espectadors. Tot i que en un principi anava dirigit al públic més juvenil, o infantil fins i tot, va acabar tenint acceptació també entre els adults, sobretot entre els homes amants de l’acció bèl·lica, perquè el seu actor principal, George Peppard, havia protagonitzat uns deu anys abans la sèrie policíaca Banacek amb força èxit. De fet l’actor nord-americà serà recordat per un dels seus primers papers a Breakfast in Tiffany’s i un dels darrers, el de l’Hannibal d’El equipo-A.

Curiosament en l’any d’estrena als Estats Units (1983) va rebre algunes critiques per l’alt nivell de violència, en canvi quan va arribar aquí no va produir aquesta polèmica, pel meu gust era massa tova, es repetien moltes escenes d’acció i no hi havia mai cap mort, potser sí que els agradava repartir una mica d’estopa, però sense gaire crueltat.

El-Equipo-A-serie-TVLa intro de la sèrie ha quedat en l’imaginari col·lectiu per tres motius. El primer, la seva banda sonora, composta pel duet Pete Carpenter i Mike Post, coneguts en aquella època per haver creat també les músiques de Magnum P.I. i El gran héroe americano. El segon motiu característic és la veu explicativa que ens situa en la història, i com que els episodis eren autoconclusius, ens relatava el passat dels seus protagonistes i ens preparava per a una nova aventura. Finalment, cal destacar el carisma dels personatges protagonistes, a més del seu cap, Hannibal, apareixien el guapo de la colla, Templeton Peck (Dick Benedict), el boig pilot d’avions, Murdock (Dwight Schultz), i el forçut B.A. Baracus (Mr. T, que un any abans d’estrenar-se la sèrie s’havia carregat l’Apollo Cred a Rocky III), sense oblidar , és clar, la furgoneta negra amb una ratlla vermella.

En definitiva, estem davant d’una sèrie que va marcar una època en el públic juvenil de mitjans vuitanta i que es va anar programant a la televisió durant molts anys amb reposicions habituals durant l’estiu, i amb una música recordada per més d’una generació.

Autor: Jep Soler

L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.