Passat l’equador d’aquest especial sobre Star Wars només vull agrair a tots aquells que fan l’esforç de llegir-me i que, a més, tenen temps de comentar coses en aquest blog. Gràcies de tot cor per donar-me forces per continuar, que les necessito…
Episodi IV- Star Wars : l’origen del mite
Fitxa tècnica: Direcció i guió: George Lucas, Actors: Mark Hamill, Carrie Fisher, Harrison Ford.
Argument: vint anys després de la separació dels dos fills bessons de l’Anakin i la princesa Amidala, la filla Leia està en perill i envia el seu androide R2D2 a buscar l’ajuda d’Obi-Wan Kenobi. En aquesta recerca s’hi afegiran en Luke Skywalker i en Han Solo, que ajudaran a combatre l’arma mortífera creada pel costat fosc, l’Estrella de la Mort.
Anàlisi d’un principiant: ara entenc tot l’enrenou! El quart episodi de Star Wars és una obra mestra del cinema, fins i tot veient-la més de vint any després de la seva estrena i encara que hagin espatllat alguna escena amb la incorporació digitalitzada d’algun element innecessari, com per exemple algunes bestioles noves que passegen pel desert i que en la versió original no apareixien. L’estructura de la història, la trama, la interpretació, el guió, el ritme, tot plegat està tan ben organitzat que em faig creus que George Lucas fos el director de la trilogia ja comentada en aquest espai. Què li va passar? L’edat li ha anat en contra? Li deu passar com a Spielberg, que com més va menys tira… Parlant de l’innominable van coincidir a les pantalles el mateix any aquesta fantàstica Star Wars amb Encuentros en la tercera fase, una insofrible pel·lícula que a partir del primer quart d’hora es desinfla a marxes forçades. En els premis de l’any ambdues competien en la majoria de premis, només la fotografia va caure de la banda dels extraterrestres pianistes, tot el demés va ser per a en Luke i companyia. Cal destacar al banda sonora de John Williams, guanyadora de l’Oscar i que es repeteix en totes les pel·lícules de les dues trilogies.
Si pensem de què van servir les tres entregues anteriors, costa trobar-hi una raó important, només es poden destacar alguns detalls força insignificants i coincidències buscades per entretenir els espectadors. Personalment només em va agradar descobrir el planeta d’origen dels Skywalker, que a la primera i tercera entregues tenen bastant de protagonisme i que, ara a la quarta és vital per entendre els orígens humils d’en Luke i per veure el contrast amb altres personatges com Han Solo o la princesa Leia, que han viscut en ambients més estimulants. Les escenes inicials del desert amb la presència inquietant dels habitants de la sorra són dels millors moments del film, ja que, desgraciadament, la lluita cos a cos entre l’Obi-Wan Kenobi i en Darth Vader, i algunes escenes d’acció són un pèl fluixes, tot i que són molt superiors a les seves antecessores.
Continuo pensant que el millor personatge de tota la saga és l’R2D2, tant per les seves aparicions còmiques com pel pes argumental que té en la història. Els nous d’aquesta entrega aproven amb molt bona nota, tant en Han Solo (un Harrison Ford genial), com el seu company Chewbacca i la princesa Leia aporten l’acció, l’humor i el misteri necessaris. El moment més trepidant de la pel·lícula és quan en Han i en Luke van a rescatar la princesa i l’alliberen de la presó. L’acció en el rescat, el moment dins del triturador d’escombraries i els diàlegs cínics i punyents demostren el perquè de l’èxit del film.
M’han entrat ganes de veure la propera part, vaig corrents a veure The empire strikes back, la primera de la saga no dirigida per George Lucas, a veure com va… Estic animat!
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1