La Comic Con de San Diego és un dels punts més calents del planeta pel que fa a les novetats de videojocs, còmics, cinema i televisió bàsicament. Fa anys que els fans peregrinen a aquesta localitat californiana per friquejar sense cap mena de mirament, buscant fotos, autògrafs o simplement per ser els primers a assabentar-se del que s’ha de coure durant els dotze mesos vinents. Per tot això, la Comic Con ha atret darrerament les grans productores cinematogràfiques per fer-hi les presentacions públiques dels projectes més esperats com Django unchained, El hobbit, el reboot de The amazing Spiderman, el teaser del polèmic Batman Vs. Superman, o esbombar novetats sobre la nova saga Star Wars, entre d’altres. Durant aquesta última edició, tres han estat les grans bombes mediàtiques: la presentació del tràiler del reboot de Mad Max, Mad Max: Fury road que ha tornat a dirigir el seu llegendari creador George Miller, l’anunci de l’adaptació cinematogràfica per part de Sam Raimi de l’exitós videojoc de temàtica Z, The last of us, i el retorn del mateix Raimi a la televisió com a showrunner de la nova sèrie d’Evil dead, que estarà protagonitzada –com no podia ser d’una altra manera- per Bruce Campbell en el paper del mític Ash Williams, aquesta última, una notícia del tot inesperada, i que tothom ha interpretat com la concessió del mestre del fantàstic als fans de la saga original, que feia dècades que li reclamaven una continuació digna.
Raimi és un director d’orígens humils, cinematogràficament parlant, que va irrompre a inicis dels vuitanta amb un estil fresc, àgil, directe i contundent fruit de combinar amb risc però amb una inusual determinació, gore, horror i un humor molt gamberro en produccions de sèrie B. La trilogia d’Evil dead i les molt reivindicables Darkman i Drag me to hell són els films que més bé identifiquen el seu segell. La consagració va venir amb l’esperadíssima i alhora complicada adaptació de Spiderman, una gran producció que porta inherent el seu estil, i a la qual va seguir una de les escasses millors segones parts de la història del cinema, Spiderman 2, i una tercera part que, tot i més fluixa, el temps ha deixat molt per sobre dels insofribles i aberrants reboots signats per Marc Webb. Raimi, a més, és d’aquells cineastes que s’ha guanyat el qualificatiu de total, perquè sol escriure i produir les seves històries, punts sobre els quals ha treballat tots els gèneres i encàrrecs proposats amb més o menys fortuna (Rápida y mortal, Entre el amor y el juego, Oz), cert, però amb valentia i innegable solvència, també. De fet, el secret de l’estil de Raimi és la de saber-se narrador, un cineasta que per sobre de tot frisa per explicar-nos històries com si fossin contes, i això per si mateix forma part del seu genial estil.
Per tot això, Sam Raimi, vell rocker, deu molt als seus fans incondicionals i a la trilogia d’Evil dead, que ve a ser pràcticament el mateix, i feia temps que meditava com compensar-los. Després del vergonyós remake que va produir fa cosa d’un any, i que òbviament no va fer cap mena de gràcia als fans de la saga, Raimi ha decidit agafar finalment el bou per les banyes i encarregar-se’n ell i la troupe original del projecte, que finalment veurà la llum en forma de sèrie de televisió. Raimi no desconeix el format televisiu (és el creador de les produccions menors Hércules i Xena, la princesa guerrera), i tot i que aquest ha canviat molt des d’aleshores, també és cert que no hi ha cap sèrie de gènere fantàstic que li pugui fer ombra a un retorn amb tanta expectativa al voltant. Sí, he dit cap. De moment, poc més se sap del projecte: si continuarà al fil d’algun dels dos finals de la tercera part, de quantes temporades constarà, qui conformarà la resta del càsting, el metratge, etcètera, però sabent que tornarem a veure el no menys vell rocker Bruce Ash Campbell (My name is Bruce, Bubba Ho-Tep, aquesta última del mestre Don Coscarelli) combatent les ordes del mal amb una retallada a una mà i una serra mecànica acoblada a l’altra, al ritme de frases lapidàries i de gags slapstick per molts gairebé oblidats, la notícia del renaixement de la saga Evil dead i -videojocs i còmics a una banda- dels horrors que de ben segur ens tornaran a portar les maleïdes i alhora entranyables planes del Necronomicon, només se m’acut rebre-la amb joia i alegria cridant a l’uníson un «klaatu barada nngnyhjfdgehem…» O alguna cosa per l’estil.
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat