No sóc un fan d’aquest grup septuagenari que ha renascut de les seves cendres. No em podré morir tranquil, perquè, a diferència d’en Marc Bataller, el compte de Twitter d’aquests mercenaris musculats no em segueix. No sóc dels que van a veure una pel·lícula pel sol fet que hi surtin Stallone o Schwarzenegger, o Statham o Lee, però vaig anar a veure la primera entrega de The expendables amb molta il·lusió, com diria el president Mas del Polònia. El fet de veure tots junts un grapat d’actors que en la meva joventut em van fer disfrutar moltes hores amb les seves entregues de Rambo, Transporter, Red Scorpion o Once upon a time in China, entre altres, m’atreia molt, més que res per veure com estaven de la pròstata o de si els bíceps encara els tenien a la part que toca del braç. Vaig passar una bona estona, però no va ser per llançar coets.
La segona entrega em va fer tanta mandra que només en vaig arribar a veure uns 10 minuts, potser influenciat per les crítiques d’alguns companys bastards que m’havien dit que no era gens bona, que més valia que escoltés un discurs de Fidel Castro.
La tercera entrega de The expendables, estrenada la setmana passada, em va sorprendre tant que no me’n vaig saber avenir. El film comença amb el rescat de Doc (Wesley Snipes) d’un tren fortament armat en direcció a una presó de màxima seguretat per part del que queda del grup liderat per Barney Ross (Sylvester Stallone). Durant els 15 primers minuts no hi ha pausa en les escenes d’acció, amb trets, arts marcials, bazuques, llançament de punyals, més trets i explosions, moltes explosions. Un cop passats els primers 20 minuts, no és que l’acció desaparegui, ni de bon tros, però sí que afluixa una mica, hi ha més pauses i et dóna temps per respirar.
L’argument de la pel·lícula se centra en la captura de Conrad Stonebanks (Mel Gibson), un expendable original (no haurien de portar una etiqueta com els Sons of anarchy ─”Redwood original”─?) transformat en un dels més grans traficants d’armes del món. Per tal que els seus amics no caiguin en combat, Barney Ross recluta un nou grup de joves, amb ganes de gresca, per tal de capturar amb vida Stonebanks, tal com li demana el seu nou enllaç amb el govern, Max Drummer (Harrison Ford), un expilot d’helicòpters del Vietnam que trobarà el seu moment per demostrar que això de pilotar helicòpters és com anar amb bicicleta.
Entre aquest nou grup de joves promeses cal destacar Galgo (Antonio Banderas) en el que, per mi, és el millor paper de la seva carrera (fins ara era l’anunci que s’està emetent per la televisió dels xiclets Orbit, ja que només dura 20 segons).
The expendables 3 és, per mi, la millor entrega d’aquesta franquícia que, amb la presentació dels nous components, deixa la porta oberta a continuar la saga amb nous aires, ja que els expendables originals ja no estan per tantes caigudes i corredisses. La resta del repartiment està formada per Jason Statham, Jet Li, Dolph Lundgren, Arnold Schwarzenegger, Terry Crews i Randy Couture com la vella guàrdia, i Ronda Rousey, Kellan Lutz, Glen Powell i Victor Ortiz com a futurs relleus.
Només em queda dir que hi ha una frase que, ves per on, em va fer molta gràcia: Christmas is coming.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats