Com acabar una sèrie amb una legió de seguidors arreu del planeta que confien que l’instant final farà honor a tota la brillant trajectòria anterior. És, ja ho sabeu, una de les grans qüestions que persegueix la humanitat des d’aquella broma final dels Soprano. Personalment era ferm partidari de concloure The Killing al final de la tercera temporada amb aquell tret al cervell que recordava la memorable conclusió de Seven. De fet, l’AMC tenir la bona idea de cancel·lar o finalitzar la sèrie en aquest punt. Però heus aquí que van sorgir els nostres amics de Netflix, el fenomen del moment als EUA –els rumors de la seva implantació a Spain/Catalonia són això, només rumors- i va decidir recuperar-la de les cendres amb una mini sèrie de sis capítols com a epíleg final.
El més atractiu d’aquest inesperat “revival” és la descripció de les conseqüències psicològiques sobre Linden i Holder de l’acte “criminal” perpretat en la temporada anterior. El descens a l’infern dels dos detectius no té aturador. La sensació que s’acabaran fotent un tret és ben factible. L’opció per a Linden d’anar al fiscal o a la filla i dir-los a la cara: “vam matar aquell fill de puta perquè era un violador, assassí de nenes i a sobre m’el vaig tirar durant 13 episodis” no es contempla. Un error. Qualsevol dels personatges que tenen una mínima relació amb els dos detectius en surt malparat.
Seattle, com sempre, continua essent una ciutat fosca, lletja i malparida i l’escola militar on s’investiga el cas de múltiple assassinat és un centre on el “recluta patoso” no duraría ni tres dies. La historia manté el to depressiu que recordem tots, tot i que ara els protagonistes secundaris viuen més entre l’alta societat que no pas en els barris obrers o de drogaddictes de les anteriors matances.
Netflix no estalvia recursos i fitxa per l’episodi final ni més ni menys que Jonathan Demne, que s’homenatja a ell mateix amb un incici calcat al de El silenci dels anyells. Després tots intuïm que el preu que Linden pagarà per les seves múltiples obsessions será un: la fugida. Però llavors, quan tot quadra, surt per primer cop (després e 44 episodis!) el sol a Seattle. Mala senyal, penso. És quan recordo que Scully i Mulder mai haurien d’haver anat més enllà de la seva tensa relació professional. I aquestes cares del final. El sucre em cau tot a sobre com una galleda plena de gel, ara que està de moda. En fi…
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda