Doncs, ja està! S’acaba l’especial d’Star Wars per un principiant amb l’anàlisi de la darrera part, la sisena, que donarà pas l’any vinent a una nova pel·lícula dirigida per JJ Abrams. Parlem-ne una mica: a mi el paio aquest no m’acaba de fer el pes, i no perquè sigui un gran defensor de la saga d’Star Wars ni perquè em sembli que no se’n sortirà, és perquè preferiria un director més dinàmic, humil, que no es mirés tant el melic i que no tingués el suport del innominable. No sé vosaltres, però jo preferia a James Gunn, que ha demostrat amb escreix un domini per la ciència ficció i per l’humor tant brutal que encaixaria perfectament a Star Wars. Un director nascut professionalment a Troma, que ha mamat de les fons de la bastardia més complerta, que ha anat prosperant tecnològicament i ha demostrat que amb un pressupost raonable és capaç de parir un film com Los guardianes de la galàxia, que els puristes “lucanians” intenten carregar-se tot i compartir moltes similituds manifestes que encaixen en l’univers Star Wars. Però d’aquest tema ja en parlarem més endavant, que donarà per molt. Centrem-nos en el darrer capítol de la saga, El retorn del Jedi, que en el títol ja tenim l’espoiler més gran del cinema.
Episodi VI- El retorn del Jedi : Coherent final d’una saga irregular
Fitxa tècnica: Direcció: Richard Marquard Guió: Lawrence Kasdan i George Lucas Actors: Mark Hamill, Carrie Fisher, Harrison Ford.
Argument: El Imperi ha aconseguit tornar a fabricar una arma mortífera, la replica millorada de l’Estrella de Mort. La resistència ha d’evitar la seva posada en funcionament i per això necessita rescatar a Han Solo de les grapes de Jabba the Hutt i formar, juntament amb el recent Jedi Luke Skywalker, un equip capaç de derrotar a l’Emperador i Darth Vader.
Anàlisi d’un principiant: A nivell global cal dir que aquesta part decep bastant, abans no em talleu el coll m’explico, les expectatives que havia generat l’episodi V només es compleixen en dos detalls aïllats, i potser amb això molt de vosaltres ja us conformareu: l’alliberament de Han Solo i la lluita entre Luke i Darth Vader. La primera part del film és divertida i trepidant, els ninots de Jim Henson hi tenen molt a veure, amb l’alliberament de Han Solo i l’aparició de la icona sexual de l’època, la princesa Leia encadenada al costat de Jabba the Hutt. Quan ja tenim al grup reunit i preparant l’àtac a l’Estrella de la Mort ja podríem passar directament als darrers moment del film, a la lluita que tots estàvem esperant: en Luke contra el seu pare, i la redempció final de Darth
Vader que traspassa el pont entre el costat fosc per tornar a ser un Jedi. De fet, curiosament, en la versió original del film veiem com en Vader apareixia al final vestit com a Jedi juntament amb el mestre Yoda i l’Obi Wan-Kenobi, en la versió re-masteritzada han fet el canvi i li donen el protagonisme al jove Anakin. Vegeu la diferència a la foto del costat. Com era d’esperar els puristes han clamat al cel per aquesta vergonya, l’amic bastard David “Callahan” Ruiz n’és un exemple.
Que hi ha entre el salvament de Han Solo i la lluita final? Doncs, no gaire res… uns ossets nans peluts i odiosos que no tenen ni la més mínima gràcia i que només serveixen per allargar la pel·lícula. Hi ha una persecució entre els boscos amb moto espacial que anys més tard veuríem, en animació, a Els Increïbles de Brad Bird, que ajuden a passar millor aquest periple d’avorriment i absurditat. Realment eren necessaris aquests personatges? Sembla que sí, perquè en van fer sèrie d’animació amb força èxit. Per tant potser sóc jo que vaig al revés del món.
El moment més àlgid de la darrera entrega és quan Dark Vader es treu el cas i, finalment, podem veure quina cara té. Amagat darrera el plàstic hi havia l’actor David Prowse, que fins aquell moment només era conegut per ser el monstre de Frankestein y el monstruo del infierno (1974), juntament amb Peter Cushing, que van coincidir de nou en l’Episodi IV, i recordat pels amants de A Clockwork Orange (1971) en una breu però recordada aparició (foto).
Abans de plegar m’agradaria donar les gràcies als programadors d’Els Bastards per deixar-me aquest espai i poder comentar, a la meva manera, la saga més important de la història del cinema. Sé que és difícil poder aconseguir un lloc dins la graella atapeïda, densa i interessant d’Els Bastards, per això no puc estar més agraït. També donar les gràcies per la paciència i els comentaris a tots vosaltres, els soferts lectors d’aquest bloc.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1