M’estimo aquesta colla de bastards que cada dia, cada setmana, cada mes i cada any, i ja en són 4, escriuen en aquest blog. De veritat. A tots i cadascun d’ells. Però també he de dir que hi ha dies en què em venen ganes de tornar a revisar Martyrs, sobretot l’escena en què treuen la pell a la protagonista i la posen sota uns potents focus durant unes hores, per tal de fixar-m’hi bé i aplicar el mateix correctiu a alguns d’aquests bastards.
Després de veure el primer capítol de la setena temporada de Sons of anarchy vaig veure un tuit del mestre Jep Soler (em declaro fan dels seus articles) en què deia això:
Quatre dies més tard, després que el #bossClay d’en Jordi Camps veiés l’episodi, en una conversa per whatsapp deia:
«Doncs a mi SoA em va semblar més del mateix amb més violència. Final molt bo, cert. Però la deriva violenta no sé si pot anar a gaire més. Que comencin a morir personatges» (el missatge original estava sense accents)
A veure, companys, què voleu que passi a Sons of anarchy? Que de cop i volta els nostres motards preferits vagin de pícnic, venguin galetes dels escoltes i es dediquin a ajudar a travessar el carrer a les iaies carregades amb bosses del supermercat? Collons, si el que ens agrada de la sèrie és aquest crescendo violent en què, temporada rere temporada, en Jax s’ha vist abocat. No podem obviar que a la temporada anterior el president del club de motoristes es va trobar la seva estimada dona morta al menjador de casa. Què volíeu que li passés? Que es tornés un escolanet i que cada diumenge anés a cantar a la coral de l’església?
Primer de tot només s’ha vist un capítol. I un bon capítol. La veritat és que al final, no sé si per ganes de saber més d’aquesta gent de Charming o què, vaig acabar aplaudint la manera que Jax té de tractar amb el xinès. Donem temps a la temporada per veure cap a on es dirigeix. I si, per alguna raó obscura dels déus, aquesta setena temporada és semblant a les anteriors, jo acabaré aplaudint-la, ja que el que em dóna és el que busco. Cap a on anirà aquesta violència? No ho sé. És l’última temporada i jo tinc una idea de com ha d’acabar, però me la guardo per mi, no sigui que els guionistes me la copiïn i em quedi sense els drets.
Kurt Sutter i Charlie Hunnam us donen la seva resposat a tots aquells que dieu que SoA és sempre el mateix
24, Dexter, Utopia, House, Alias, Lost… sèries que, si agafem la màxima dels dos bastards abans esmentats, sempre eren el mateix i que van tenir molt d’èxit. Però per això ja tenim sèries com House of cards, Boardwalk empire, Ray Donovan, Game of thrones o la majoria de sèries angleses, a excepció del Dr. Who, de la qual em declaro un fervent seguidor però que no deixa de ser sempre el mateix.
Amics, companys, estimats… bastards, aquí us deixo un enllaç per si voleu explorar altres mons, altres esferes més adients a les vostres inquietuds: Cahiers du cinema (ejem, ejem…)
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats