Recentment vaig tenir l’oportunitat de veure l’exposició més gran sobre David Cronenberg al museu Eye d’Amsterdam, del qual vaig fer crònica. A part dels detalls de la filmografia del director canadenc, els visitants podien veure escenes sobre Maps to the stars, que tot just ara s’acaba d’estrenar al Festival de Sitges.
L’enigmàtica carrera de Cronenberg no es pot resumir en un article. Tenim llibres i autèntics tractats sobre la seva influència en l’home postmodern i els mals de les noves tecnologies al cos i a l’ànima de l’ésser humà. La nova carn ─terme inventat pel director─ és potser la imatge més clara del seu cinema, basat en la transformació de la matèria de la persona en una altra cosa, horrorosa i repugnant.
Aquesta obsessió gràfica ─representada a films com La mosca, Scanners, Videodrome, Crash o eXistenZ─ ha anat derivant cap als paranys dels efectes del nous capitalismes digitals de Cosmopolis (2012), basat en la novel·la de l’escriptor i visionari Don DeLillo , per seguir amb Maps to the stars (2014).
Maps to the stars representa una picada d’ullet a Cosmopolis, ancorant definitivament els nous camins del cinema del director a les entranyes de l’infern de la superficialitat americana del segle XXI.
En el film, Los Angeles i Hollywood representen la tenebra, s’aproxima a les obsessions californianes de David Lynch i deixa clar que el show business de la ciutat de les estrelles comporta irremeiablement les al·lucinacions fantasmagòriques, medicació descontrolada, destrucció anímica i esquizofrènia irreparable dels seus habitants.
Els personatges malaltissos del nou Cronenberg no necessiten que els seus caps rebentin com a Scanners, sinó que ja per si mateixos formen una troupe insana i desconcertant en un Hollywood dominat per Twitter, eBay i la cienciologia com el Dr. Stafford Weiss (John Cusack), guru a Los Angeles de pràctiques i tallers d’autoajuda, Havana Segrand (Julianne Moore), una neo Norma Desmond que veu com la seva vellesa l’impedeix seguir treballant com a actriu, Benjie (Evan Bird), el típic adolescent actor i exalcohòlic amb rostre de bebè estil Justin Bieber o l’Agatha (Mia Wasikowska), la noia amb els braços i rostre desfigurats per un incendi, que treballa sota les ordres de la neuròtica Havana Segrand.
Com a apunt final veiem Robert Pattinson en el paper de Jerome, un personatge amb aspiracions de guionista que es guanya la vida portant famosos en limusina, actor que recordem feia del multimilionari Erick Packer tancat també dins d’una limusina al Manhattan de Cosmopolis.
Estrelles i mapes. Gràcies, Cronenberg, pel teu flamant gran film.
[sz-youtube url=”http://youtu.be/Zd5EM7Z0MS8″ /]
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo