Una de les pitjors sensacions de l’ésser humà ─a part d’escoltar el ministre d’Educació Ignacio Wert per Televisió Espanyola─ és mastegar un xiclet que al cap de pocs minuts no tingui gust de res. La sensació alienígena d’un cos d’acetat polivinílic amb elastòmetre sintètic i glucosa artificial insípida és tan desagradable com el soporífer visionat de la primera ─i interminable─ escena d’A caixa (1994), de Manoel de Oliveira. Però no parlem del director centenari portuguès, centrem-nos en la ciència-ficció i en dues sèries, Extant i Helix que tenien, al meu entendre, tots els punts per convertir-se en referencials i que han naufragat estrepitosament, tot i els lloables esforços dels guionistes per mantenir-les surant.
Helix va començar molt bé. Semblava que la narcolèptica cadena de pagament Scyfy volia entrar en la carrera ─ara ja descontrolada─ de la producció de sèries de qualitat amb actors de renom com Billy Campbell, Hiroyuki Sanada o Kyra Zagorsky però al tercer episodi els espectadors ja es varen ensumar que la sèrie s’enfonsava, sobretot pel regust que deixava de barreja de còpies d’altres films; aquí veiem Abyss, allà Alien, en aquesta escena Doom, a l’altra Resident evil i l’odiosa ─però obligada─ comparació amb La cosa, de John Carpenter, ja que la trama, en comptes de passar a l’Antàrtida, té com a eix central un centre de recerca biològic a l’àrtic, i substitueix l’atac alienígena de Carpenter per un virus descontrolat estil Ebola amb tocs d’engenyeria genètica.
Extant va arribar a mitjan any i és encara pitjor. La CBS la va vendre com un drama psicològic en una societat del futur hipertecnificada, amb una actriu de renom, Halle Berry, i els tentacles d’Amblin Television amb Steven Spielberg al darrere. Els productors executius prometien; Ronald D. Moore (Battlestar Galactica), Lynda Obst (Contact) i Steven Maeda (Lost, The X-Files) i les expectatives eren bones. Intel·ligència artificial, la història d’un nen robot i el fet que la 
protagonista tornés de l’espai una mica tocada feia preveure que la cosa no aniria bé ja des del primer capítol. I així va ser; Extant ha anat arreplegant del cinema de ciència-ficció de tota la vida, i ens ven un embolcall daurat amb un producte de segona; Blade Runner, Atmosfera cero, Moon, AI o Solaris són alguns films que em vénen al cap. Tot vist i tot fet; poques ganes de treballar la imaginació, com ja ens pensàvem.
Extant i Helix han acabat una primera temporada sense gust, com el xiclet que he esmentat al principi d’aquest article. El més preocupant és que d’engendres com aquests en vindran més a causa del virus de les sèries. A més, totes dues renoven per una segona temporada.
Cada vegada ens ho posen més i més difícil.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo