L’anunci de la loteria de Nadal fa temps que s’ha convertit en un element indissociable d’aquesta irracional època de l’any, no obstant això, el que resulta realment curiós és que amb les dues darreres propostes s’hagi convertit en la diana predilecta de mofes, haters, trolls i altres fenòmens nascuts arran de les xarxes socials. De fet, precisament per labsència d’això últim, el calb de fa uns anys se’n va salvar pels pèls. I mai millor dit. Recordem que l’anunci del Nadal anterior, aquell esperpent on la Niña Pastori, David Bustamante, Marta Sánchez i les caricatures de Monserrat Caballé i Raphael entonaven, en la plaça d’un poble envoltats d’uns veïns amb posat de cartró-pedra, un “¡Ya está aquí la Navidaaaad…!” que semblava més aviat un aquelarre durant la nit de Walpurgis, va provocar una allau de versions friquis i delirants, on multitud de terroristes internautes –un servidor entre ells– van jugar a remuntar el vídeo substituint la cançó original per una totalment impensable. Val a dir que amb la versió Fraggle Rock Edition vaig plorar tant de riure com no ho feia d’ençà que vaig veure el final de Titanic al cinema.
Dissortadament eliminat el component friqui (fet que malgrat tot no li ha estalviat els ‘memes’ i les parodies), l’espot d’enguany, d’una factura tècnica i artística exquisida, sembla haver optat per canviar el registre i convertir-se en una mena de manual de bona conducta. Resulta que l’anunci ha engegat novament la polèmica a les xarxes (i amb això la seva viralitat) pel fet, sobretot, que ningú actuaria com el protagonista de l’espot, que no havent comprat el dècim guanyador, s’acosta al bar del barri a felicitar, resignat i taciturn, a la colla del barri i a l’amo del bar, l’amic Antonio, que sí que l’han comprat, i que ja celebren com se’l gastaran en putes i coca. O en tapar forats, que si fa no fa ve a ser el mateix. Com si d’una versió moderna del clàssic nadalenc de Frank Capra ¡Qué bello es vivir! es tractés, es veu que l’amic Antonio, en una mostra d’amistat i solidaritat inigualables, li havia guardat la seva participació. Com sempre. Llàgrimes als ulls. I The End.
Bé, amics, arribats a aquest punt us explicaré un conte: els anuncis solen ser fal·laços i el que aquests exposen són només pedaços molt exagerats de la realitat, per bé o per malament. Tot això ho vaig poder comprovar fa uns anys quan, totalment obcecat en una etapa d’ingènua experimentació científica, vaig decidir tirar sobre el meu membre viril -el meu nardo, perquè ens entenguem- el contingut equivalent a vint recipients de desodorant Axe. A banda de què aquest impulsiu exercici empíric em provoqués certes disfuncions erèctils durant uns quants mesos, mai es va formar rere meu una cua interminable de tendres senyoretes de revista desitjoses de succionar (sense pagar) de la meva mànega de l’amor.
Hi ha qui pot estar, a més, temptat de comparar l’estil conductual de l’anunci de la loteria de Nadal amb els de Mediterràneament d’Estrella; “¡Maaaaaaal…!”, com diria el tutor de Conan, el bàrbar. Estrella dóna per fet amb la seva campanya que tots estem en disposició de viure la vida sense problemes, d’aïllar-nos de la crisi, de l’atur i coses més greus, i abocar-nos al seu més que dubtós nèctar de la felicitat. Això, a part de ser ofensiu, fals i, fins i tot -depèn de com-, una mala entesa crida a l’alcoholisme, és molt elistista i injust socialment parlant. L’anunci de la loteria de Nadal fa una oda sincera, sentida, i potser un pèl hiperbòlica, no ho negarem, a la solidaritat i a l’amistat, conceptes que haurien de ser defensats i aplaudits fins a sagnar. Si a hores d’ara n’hi ha que no només no saben extrapolar l’exageració d’un anunci que per vendre potencia una conducta moral inqüestionable, sinó que a sobre s’ofenen, deu ser perquè conceben la solidaritat -tan sols- com l’acte de donar copets a l’esquena d’aquell que ho està passant malament (jo mateix us en podria fer una llarga llista), i l’amistat com el fet de guanyar un nou seguidor de Facebook. No us en refieu que segur que també beuen Estrella.
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat