Hi ha silencis que diuen molt més que les paraules. Són silencis còmodes, en els quals entens perfectament el que et vol dir l’altra persona, sense necessitat de fer cap gest. Un silenci en el que es parla amb els ulls, amb el cor i sense por. Aquest silenci no es dóna de bones a primeres, sorgeix d’una sòlida amistat, de la confiança en l’altre i en estar-hi en bona sintonia, sense prejudicis. Aquest és el tipus de silenci que ens han regalat la Carol i en Daryl (a partir d’ara Killer’s Team) a l’episodi d’aquesta setmana, Consumed on son els protagonistes absoluts i quasi únics.
El resum de l’episodi no pot ser més senzill. La Carol i en Daryl decideixen seguir el cotxe que va segrestar a la Beth fins arribar a Atlanta (Atlanta? Sí, Atlanta, on en Rick va acabar a sota d’un tanc acorralat per zombis. I hi han arribat en un sol episodi? Què duen, tres dies d’apocalipsi o és que han fet molts rodejos?). Allà es trobaran amb Noah, l’amic que la Beth fa a l’hospital-presó Grady Memorial. Aquets, roba les armes al Killer’s Team fins que se n’adona que coneixen a la pàmfila de la Beth i que tots volen anar a salvar-la.
L’argument del capítol és, com veieu, de fàcil digerir i de posar en pantalla. Sobren molts minuts per omplir. I s’omplen amb aquests silencis carregats de confidències entre la Carol i en Daryl, dos personatges que ara es troben al mateix nivell: acceptant i deixant de banda el seu passat, preocupats pel present i les seves conseqüències i més implacables que mai, desprenent, com la Michonne, elegància al esclafar els cranis dels walkers.
Carol ja no és la que era. Ara és tota una exterminadora de zombis, pràctica i lògica, amb molta sang freda. Desgranant les poques converses que manté amb el seu company, i juntament amb els flashbacks que hi van apareixent, fem un repàs de la vida d’aquesta dona per la que pocs donàvem un duro. Recordem que va ser una dona maltractada pel seu marit, revivim la transformació en zombi de la seva filla Sophia, veiem l’abandó que pateix per part del Rick’s Team i refresquem el seu viatge en solitari. Tot això és el que l’ha dut a ser qui és ara. I en pot estar orgullosa. Confessa, amargament, que se n’alegra de l’apocalipsi, perquè gràcies a ell ha pogut ser la dona que sempre havia somiat, una dona amb els ovaris ben posats. Personalment, hagués agraït, però, que en els moments de record o de flashback afegissin algun detall menys genèric de la vida de la Carol, o algun secret a descobrir, ja que només ens repeteixen escenes ja vistes, vivències que ja coneixem. Però aquesta dona forta té dubtes. No sap si val la pena salvar a més gent, ja que molts moren i altres desapareixen. I més gent nova al grup significa més decisions a prendre i ella ja n’ha pres masses. Li pesa la responsabilitat d’actuar pel bé comú? Està cansada de que tot recaigui en ella? Té por de tornar a decidir el que creu que és millor i l’engeguin a pastar de nou?
Per la seva banda, Daryl ha madurat. Jo no es comporta com un adolescent que va a la seva bola, indiferent al que l’envolta. Ara mira pels altres, es preocupa per la resta i a la seva manera, també mira d’anar superant els seus traumes infantils. És tot un home fet i dret que al observar un quadre abstracte no té pels a la llengua en dir que sembla que un gos hagi refregat el cul per sobre la tela.
Com ja vam veure en episodis anteriors, la Carol acabarà ingressant a l’Hospital Grady Memorial. Fins ara no en sabíem el motiu, però a Consumed ens desvetllen que són els propis policies els qui atropellen a la Carol per dur-la allà on hi ha la Beth. En Daryl tornarà a l’església a buscar ajuda per salvar-les? Ho aconseguiran? Haurem d’esperar tres episodis més per saber-ho?
Dos moments a destacar: El primer, una segona pluja de zombis que es precipita seguint la furgoneta on hi ha la Carol i en Daryl. El segon, la reacció d’en Daryl quan la Carol The Killer treu una arma per recuperar tot el que els hi ha robat en Noah. “Només volia deixar-li una cama inservible” li diu la Carol, aproximadament. Sang freda i supervivència.
Autor: Anna Vilaró
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/Taxidermica
- Facebook: https://www.facebook.com/anna.vm.752