Anem al gra; la segona temporada de Masters of sex ha apujat el llistó de la primera. El risc d’estirar la sèrie a més no poder donant voltes al tema de la sexualitat, s’ha diluït a l’espai sideral. Volem més Dr. William Masters (Michael Sheen) i Virginia Johnson (Lizzy Caplan). Masters of sex és una joia sexy, sexy. Ara ja no ho podem negar.
A «Fight», el tercer episodi, els motors anaven a tota pastilla. Les confessions del Dr. Williams sobre la seva masculinitat o el naixement d’un nen amb òrgans masculins i femenins trencaven els motllos del que és considerat normal per la societat, com ja vaig apuntar en un article anterior. Però no perdem el temps; ara, amb «The revolution will not be televised» ─l’últim episodi de la segona temporada amb el títol d’una cançó i poema de Gil Scott-Heron del 1970 i emblema del moviment black power als Estats Units─ ha obert més les portes de la qualitat narrativa de la sèrie.
I és que el menú dramàtic no ha pogut ser més suculent; traïcions, batalles per la custòdia dels fills de la Virginia, disfunció sexual, infidelitats, egos esquerdats i la influència dels Kennedy a la Casa Blanca amb el termòmetre de la luxúria tocant màxims i marcant època, ha deixat el més golafre satisfet en tots els sentits.
El més sorprenent, però, ha estat l’astúcia dels guionistes de saber col·locar en el moment oportú una seqüència onírica d’en Bill i la Virginia jugant a ser el matrimoni Kennedy i que encaixa a la perfecció amb els elements reals de la vida dels protagonistes, cosa que poques vegades passa en televisió o cinema i que demostra el savoir faire dels seus creadors.
El tabú del racisme també ha format part dels ingredients. La Libby Masters (Caitlin Fitzgerald), que ja havia acomiadat la seva mainadera per una fòbia irracional cap a la comunitat afroamericana, acaba al llit amb un atractiu home de l’entorn (en Robert), fet que posar en relleu els conflictes racials que arrossega l’àrea de Sant Louis des dels anys cinquanta, com els que hem vist fa poc al suburbi de Ferguson, no gaire lluny d’on viuen els protagonistes de Masters of sex.
L’exquisidesa final és, però, el context històric amb el debat Nixon–Kennedy de rerefons, que va canviar el món de les campanyes electorals i del que ja es va fer ressò la primera temporada de Mad men (Nixon vs. Kennedy, episodi 12) amb una caixa catòdica que entra també de ple en les vides del Dr. William Masters i la Virginia Johnson i que modifica la realitat de les seves troballes científiques.
I com a a punt final i molt al fons, els espectadors som testimonis del discurs de JFK en el discurs inaugural del seu mandat:
«Let the word go forth from this time and place, to friend and foe alike, that the torch has been passed to a new generation of Americans.» The times are a-changin’.
Els temps estan canviant, són els anys seixanta. Tercera temporada a la vista.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo