“Doubt thou the stars are fire; Doubt that the sun doth move; Doubt truth to be a liar; But never doubt I love.” Hamlet
La finale de la setena temporada de Sons of Anarchy ha sigut bestial. Jax es reconcilia amb la seva caòtica existència; s’han de deixar les coses ben lligades. És ja palpable que la minoria que ha criticat la sèrie segurament pertanyen a grups evangelistes d’ortodòxia sospitosa. No deuen haver suportat l’excel·lent entrada de Courtney Love i Marilyn Manson a l’elenc d’actors d’aquests últims capítols. Intento buscar explicacions per a l’atac irracional a la bona gent de SAMCRO. No entenc els arguments en contra.
SOA ha sigut un goig pels sentits. Escoltar les veus guturals d’alguns crítics bastards dient que no passa res, que si es repeteixen (drogues, sexe i rock-and-roll), que si es troba a faltar la Tara Grace Knowles-Teller o que si l’argument és pastat al de l’Equipo A, són ganes de dexterificar SOA.
I ho sento, jo per aquí no hi passo.
Saga salvatge americana com poques, la més dura des dels Soprano segons la revista Rolling Stone, el seu creador –Kurt Sutter– ha sabut demostrar que és un geni amb sòlids coneixements filosofico-literaris. Us presento les sis llavors demoníaques que l’han originat. Sobre trama i subtrames us toca a vosaltres fer la descoberta.
1. Hamlet: Ja us ho ensumàveu, no? La cita que he col·locat al principi d’aquest article no és gratuïta. Forma part del final de l’últim capítol de la finale. SOA és una reescriptura de l’obra de William Shakespeare. Jack Teller en el paper de Hamlet, John Teller en l’espectre del seu pare, Clay Morrow, rei de Dinamarca, i la Gemma que personifica la Gertrude, reina farsaire i venjativa. Kurt Sutter sap el que es fa.
2. Aristòtil: Segons Aristòtil cap persona neix amb la inclinació de la virtut o el vici. El caràcter moral s’edifica a través la societat i l’elecció individual. SAMCRO influenciarà el jove Jax en l’amistat, la valentia i el sacrifici pel grup. El seu mentor serà el pare, en John Teller, que el guiarà a través del seu diari. Les circumstàncies adverses el portaran, però, a la perdició de la venjança animal i accions injustificables en el seu final ride. Ajusteu-vos el cinturó.
3. Nietzsche: L’univers de Kurt Sutter es troba fora de la moralitat judeocristiana. El món de SAMCRO pertany al màster nietzscheà; orgullós, fort i a hores llum de la bondat de l’humil. Jax és exactament així. Tot s’hi val si es té un objectiu que beneficia el grup. Els actes, per molt violents i escabrosos que puguin semblar, són el que menys importa. Els últims episodis de SOA us donaran la clau. Més no podem demanar.
4. Maquiavel: És clar. Amb La República, obra magna del filòsof. El fi justifica els mitjans. Per si encara no en teníeu prou amb Nietzsche…
5. Homer: Jax segueix fil per randa les arrels de l’heroi de La Ilíada i L’Odissea amb ànima noble, poder impecable i sensibilitat envers el grup –Us estimo a tots, diu als de SAMCRO a Suits of Woe (S07 E11)–. La llibertat personal –en contínua lluita per superar les adversitats de l’aventura– tindrà com a destí la figura negra de la dalla, també representada en la figura de la dona sense sostre de la finale. No us explico més per evitar spoilers.
6. Hobbes: Leviathan i Hobbes, el summum malum o la indòmita por a la mort. SAMCRO, en constant amenaça, ha de buscar la guerra per sobreviure com a entitat. La llei de la natura no entén els conceptes de justícia i pau. Endavant, atureu-vos una estona davant del logo de Redwood Original. Germans de sang.
Annex: Per als que han quedat ancorats en la superfície de Sons of Anarchy criticant-la sense pietat, podeu veure els 365 episodis dels Teletubbies. Analitzeu primer els personatges de Tinky Winky, tot seguit el de Dipsy, més tard el de Laa-Laa i finalment el de Po. Després, tranquil·lament, en podrem parlar. Però demaneu hora.
I com diria Virgili, bella horrida bella. Picar contra Sons of Anarchy no té sortida possible en aquesta horrible guerra. La setena temporada ha sigut clau per per acabar de tancar el cercle; desert, cotxes patrulla per la Interstate 580 i una Harley Davison brillant al sol.
Gràcies, Jax, per les bones estones.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo