Arrenca l’acció amb un flashforward en 2 escenaris diferents: per una banda, imagineu-vos la típica festa d’estudiants americana. Una gran foguera, música estrident, alcohol i estudiants. I endevineu què estan fent tots aquests estudiants? La resposta és clara, ballen, criden i es fan selfies. Per altra banda trobem un grupet de 4 universitaris que ni ballen, ni beuen ni es fan selfies, sinó que estan intentant desfer-se d’un cadàver… Tot seguit apareix el següent missatge: «3 months earlier…»
Així comença How to get away with murder o com ha estat traduït aquí Como defender a un asesino, un drama legal de la cadena ABC creat per Peter Nowalk i que té darrere la producció la nova mandamás de les sèries, Shonda Rhimes. Les bones xifres d’audiència de la sèries de Shondaland , la seva productora, han portat la cadena ABC a dedicar les nits dels dimecres a la nit Shonda i programar les seves 3 sèries d’èxit una darrere l’altra: Grey’s anatomy, Scandal i How to get away with murder.
La sèrie se centra bàsicament en la figura d’Annalise Keating, advocada d’èxit i professora universitària de l’assignatura de Llei criminal 100 o com ella prefereix anomenar-la, com escapar-se d’un assassinat. És la típica heroïna legal que se’ns presenta a les sèries americanes. Advocada d’èxit, amb carisma i cara de pocs amics (no l’he vista somriure en cap ocasió…), capaç de construir la millor defensa per guanyar el judici o, en el seu defecte, destruir qualsevol prova de l’acusació creant el famós dubte raonable i anul·lar el judici.
El més destacable de la personalitat d‘Annalise és la seva dualitat. Professionalment és una tia dura, implacable, una triomfadora que no s’arronsa per res, una dona que els té molt ben posats, mentre que personalment és una persona dèbil que es deixa enganyar constantment pel seu marit Sam Keating, incapaç d’enfrontar-se a ell i perdonant una vegada i una altra totes les trastades que aquest li fa. Veiem dues versions del mateix personatge interpretat per una Viola Davis que no dubta a despullar-se metafòricament i físicament davant la càmera.
Al voltant d‘Annalise ronden (perquè és el que fan bàsicament) els 4 estudiants universitaris que hem conegut al principi, que com a premi per ser els millors de la classe podran aplicar els seus coneixements teòrics treballant per la professora Keating en casos reals. Veus que bé? Treballen gratis i a sobre competeixen entre ells per guanyar el trofeu que els proposa Annalise i entrar a treballar al seu bufet.
M’oblidava un petit detall, hi ha una estudiant desapareguda. Així doncs ja tenim l’assassinat. Si hi afegim conspiracions, ocultació de proves, secrets, sexe, sexe homosexual! (hi ha hagut un gran merder als EUA per les escenes sexuals entre gais…), adulteri, embarassos no desitjats, traïcions, competència per ser el primer, i tot això amenitzat amb un ritme frenètic, cremant trames sense guardar-se res per explicar, aquesta és la vostra sèrie.
És un divertimento, una sèrie sense pretensions (almenys és així com me la miro), un autèntic plaer culpable, d’aquelles que no ens agrada admetre que ens enganxen, plena de girs de guió, que cada capítol acaba amb un cliffhanger, addictiva, amb molt de ritme i amb diàlegs diabòlicament ràpids, cosa que de vegades provoca que els subtítols costin de seguir tot i que si ho preferiu la podeu veure en la seva versió doblada que acaba d’estrenar la cadena AXN.
Estudieu-vos aquestes dues paraules… la professora Keating us les preguntarà…
– Què significa Actus reus?
– Què significa Mens rea?
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu