Dimarts un comando de talibans assaltava una escola a Peshawar, al nord d’Islamabad, i provocava una carnisseria: 141 morts, la majoria nens i nenes. Dos dies abans s’havia estrenat als EUA l’episodi previ al Grand Finale de la quarta temporada de Homeland, que va precisament sobre això: talibans i Paquistan, un matrimoni de sang, amb la CIA de testimoni de càrrec.
El gran mèrit de Homeland és, a diferència d’altres ficcions, que els guionistes no només saben el terreny que trepitgen sinó que semblen anar un pam per davant de la política i de la guerra global a l’Orient Mitjà i les activitats més obscures de la CIA, que just aquesta setmana també està passant comptes al Senat per les seves tortures als islamistes. La tercera temporada va ser irregular i el final va ser fluix però els cabrons van fer coincidir tota la trama amb les negociacions entre els Estats Units i l’Iran, que era el país on Brody va ser enviat per canviar l’equilibri de forces.
L’aparició de Peter Quinn com a protagonista i antagonista de Carrie Mathison és la gran troballa de la temporada, sobretot quan envia amb dos collons (amb perdó) tota l’agència a pastar fang i decideix enviar personalment el talibà número 1 a l’infern o al “paradís” amb les verges que li corresponguin.
Els girs de guió són una marca de la casa, ho sabem, però la capacitat de deixar l’espectador amb la boca oberta una escena rera l’altra ha arribat en els darrers episodis fins a un punt tan adictiu que en el penúltim episodi més de dos milions d’espectadors no van poder esperar a gravar-lo o baixar-lo i van veure en directe com Haqqani sortia del seu refugi, no diré si viu o mort. Una escena, d’altra banda, cinematogràficament memorable, com ho va ser l’intercanvi de presoners per Saul Berenson. La clau, com sempre, és la informació que tenim nosaltres, els espectadors, i la que no tenen els protagonistes. Això és el que ens fa bullir la sang. Collons (cridava al sofà) mata’l, mata’l, mata’l, quan vaig veure l’assassí del turbant…
Homeland reflecteix també que en els centres de poder del Paquistan, i l’exèrcit és el principal, els talibans hi tenen grans col·laboradors (per dir-ho suaument), però també reflecteix la corrupció de la diplomàcia internacional del Pentagon, amb interessos inconfensables.
Des de Breaking Bad que no esperava el final d’una temporada o d’una sèrie amb aquest neguit.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda