[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=AQdEHYCs1WU” /]
Els amics de la BBCtwo no han permès que fem trampes i posem la intro de The honourable woman en aquest espai, per tant us deixem la banda sonora, exquisida, per si la voleu anar escoltant mentre llegui el post. Al final hi trobareu el tràiler de la sèrie.
Tots aquells que ja us heu submergit en la trama d’aquesta imprescindible miniserie britànica de vuit episodis, veureu que la intro ens mostra els elements més importants de The honourable woman. Una vegada vista té tot el sentit del món i descobreixes que alguns dels enigmes s’amaguen darrere la careta de presentació.
La cortina esquitxada de sang es belluga silenciosament, com si aquella taca no tingués res a veure amb ella, com si fos una espectadora més de l’espectacle macabre de l’assassinat d’un home davant dels seus fills. La filla també voldria ser espectadora de tot el que l’envolta, de fet intenta cada dia de la seva vida mostrar la part d’ella més valenta, més discreta. Una imatge que fins i tot fa pensar que és una dona freda i distant, una dona de negocis sense escrúpols. A mesura que avança la trama veiem que és tot al contrari. La Nessa Stein és una persona que té por de tot, que pateix perquè no ha tingut una vida fàcil i no pot ni oblidar ni acceptar el passat. La franja que separa Israel i Palestina és una protagonista més i els negocis que es fan en tots dos països encara més. Com és que la vida es veu de manera tan diferent pel sol fet de travessar una frontera? Quin són els interessos reals dels polítics i països amb influència dins el conflicte israelià i palestí? Quin paper hi tenen els Estats Units i la Gran Bretanya? Algun dia hi pot haver pau? Quines martingales succeeixen en la política interna britànica? Les famílies perfectes tenen problemes? Quins problemes ens persegueixen constantment? Totes les respostes les trobareu en aquesta única temporada de The honourable woman. De la mateixa manera que també sabreu què sap ella (she’s agreed) i per què els escacs tenen un significat real a més del simbòlic.
La millor sèrie política de l’any aconsegueix aquesta distinció gràcies als seus actors, sobretot la brillant Maggie Gyllenhaal, que transmet les 
emocions de manera magistral travessant la pantalla de plasma i clavant en el pit de l’espectador la seva tristesa, angoixa, desesperació i terror. Al seu costat, per interpretar l’agent de l’MI6, qui millor que Stephen Rea, que és capaç, només amb el seu to de veu i la mirada de xai degollat, de motivar l’espectador per seguir la trama i desitjar que sigui capaç de treure’n l’entrellat. Tanquen el cercle Andrew Buchan (Broadchurch), Lubna Azabal (Incendies), Janet McTeer (Damages) i Lindsay Duncan (Le week-end).
Devia ser una casualitat, espero, que la seva emissió coincidís amb els atacs més sagnants d’aquest any entre els dos territoris, personalment em va servir per entendre millor el conflicte i per corroborar que darrere de qualsevol baralla de magnituds immenses hi ha un negoci brutal i una colla de persones disposades a aconseguir un benefici directe sense cap mena d’escrúpol.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=xQYsZEbu1RI” /]
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1