Si hi ha una sèrie que ens ha posat a to a Els Bastards aquesta és Sons of anarchy. Funcionem igual perquè som també fills de l’anarquia: hi ha un grupuscle fundador que es creu que mana o, si més no, intenta coordinar el caos. Hi ha membres que viuen pendents d’aconseguir el mall i picar fort a la taula el dia que manin. Uns es creuen que canviaran les lleis i altres que faran tot el possible per evitar-ho. I n’hi ha que pul·lulen tot pujats a la moto disfrutant del vent com els pica la cara… Tenim individus que es creuen ser en Jax i n’hi ha qui el busquen, com en aquell mític anunci (“Busco a …”). Hi ha algun que odia la manera de fer d’en Clay i potser per això alguns l’anomenen així. N’hi ha que estan enamorats de la major MILF, la Gemma, i n’hi ha que s’estimen més la sorruda Tara. I n’hi ha que s’estimarien més aparèixer a les pel·lícules que roden clandestinament al garatge. També n’hi ha qui es pinten les ungles i preferien caminar per l’altre costat de la vida i tastar la mel dels llavis de Venus…
Ens hem fet samarretes i ves a saber si algú s’ha tatuat ‘SAMCRO’ en algun lloc secret del seu cos. El cas és que Els Bastards ens volem acomiadar d’una de les sèries que més ens han marcat tot recordant els personatges principals:
Jackson ‘Jax’ Teller (by Víctor González)
Odi, racionalitza l’odi. SAMCRO seguirà viu sota el teu dictat. Fill, hem viscut la mort de familiars i amics cegats per la rancúnia. La teva mare, l’àvia i ara jo, foradat per dotzenes de projectils a la interstate 580. Has de saber utilitzar l’odi. Calcula, premedita les teves decisions. El camí de la impulsivitat només et portarà a l’abisme, amb un ànima morta, el cor negre i uns sentits demoníacs. Espera, l’espera és la clau. Després, quan sigui el moment, envesteix l’enemic en fred. La victòria, assegurada, serà tota teva.
Gemma Teller Morrow (Jep Soler)
La vida és un camí dur, ple d’entrebancs que no permeten poder transitar per ella amb harmonia i delicadesa. La Gemma ha tingut la capacitat d’anar superant aquestes dificultats de l’única manera que sap i defensant els seus valors principals, la família i el grup. Ha fet tot el possible per mantenir aquesta unitat, sense perdre la seva pròpia essència, amb elegància i orgull, fins i tot el dia de la seva mort.
Bobby Munson (by Fàtima Deulofeu)
Sens dubte el seny i la equanimitat dels Sons. La figura paternal de Samcro. L’home tranquil i intel·ligent que sempre posa la nota assenyada entre els membres de club de Charming. Conegut com Bobby-Elvis, per les seves imitacions del mite, va ser el primer en enfrontar-se a Clay i fins i tot a Jax quan ha sigut necessari. Personatge molt estimat pels membres del club i pels seus fans, per això els seus últims dies, en què va ser brutalment torturat, van ser dels que més van fer patir als espectadors i sens dubte la seva mort va ser una de les més plorades per l’audiència. Sempre respectat, sempre valent, sempre fidel fins al final. Un soldat.
Harry ‘Opie’ Wilson (by Jordi Taulats)
La veu de la consciència de Jax Teller. El seu millor amic i confessor. Opie, que primer no volia entrar al club per amor a la seva dona, al final hi entra per amor a una cosa més gran: el seu amic i el seu club, o el que és el mateix, la seva verdadera família. Marcat per la mort de la seva dona, hi ha un moment que es deixa anar a la fúria interior però hi posa remai trobant un altre amor. Al final, només pot morir de l’única manera que s’espera d’ell: per amor al seu amic i al seu club.
Juan Carlos ‘Juice’ Ortiz (by Jep)
La por és una emoció que ens permet estar alerta davant situacions perilloses, que ens ajuda a preparar-nos. També ens pot limitar en el nostre comportament, tenir conductes evitatives i fer-nos prendre decisions errònies. En Juice és un pobre noi que ha perdut la batalla amb la por, ella li marca les seves accions i es veu immers en una teranyina d’errors. La seva vida és la història d’un covard entranyable.
Wendy Teller (by Nuri Forns)
La Wendy és la segona mare dels nens perduts de SOA. La sèrie va començar amb ella, quan va parir l’Abel i la sogra va estar a punt de matar-la quan encara era a l’hospital. Es va salvar, i apareix a l’última temporada per recuperar els nens orfes d’una mare modèlica (la Tara) que no va poder salvar-se de l’àvia boja del clan. Li deixen els nens perquè se’ls endugui de Charming, ben lluny, a un país llunyà on oblidin que van tenir un pare que en el fons, mai no va créixer.
Tara (by Jordi Camps)
L’amor de Jax. Li va trencar el cor quan eren xicots a l’institut en fugir del poble i la influència de SAMCRO. I li va esperracar la vida quan, ja com a parella perfecta i mare modèlica que vol el millor per al seu entorn familiar, apareix cruelment assassinada. I el que és pitjor: a mans de la seva sogra, la cruela de vil d’aquesta història. Des de la mort de la Rita a Dexter que no patíem tant intensament la pèrdua d’un ésser fictici. Tara va voler emular Gemma i la va acabar destronant. Fins i tot s’hi va emmirallar quan de forma maquievèlica va intentar allunyar Jax del seu influx. Fatal error: ella era bona per naturalesa però la Gemma la va fer així. RIP
Abel (Lluís Simon)
L’escena que més m’impacta de l’últim gran episodi és la del hereu gran de Teller al cotxe fregant-se l’anell d’or amb la inscripcció SON mentre Jax dóna gas cap a la immolació. No hi ha cap possibilitat, ho dic com a bastard sense dret a redempció, que aquest noi no torni algun dia a Charming, i no pas com a metge de capçalera, sinó per acabar el que el la nissaga Teller va començar. El mall de president l’espera a la taula. Qualsevol dia sonarà a la ràdio Don’t Fear the Reaper de Blue Öyster Cult i sabrà que la seva hora ha arribat. I Abel, em temo, governarà a l’estil de Clay. The king is dead. Long live the king!
Clay (by Marc Bataller)
El patriaca dels Sons. Si hi ha algun personatge que es pot identificar com el patriarca de Sons of Anarchy aquest és Clay Morrow, interpretat magníficament per Ron Perlman. Ni Jax Teller ni cap més. Clay, un antic veterà del Vietnam, és qui ha aguantat el club les últimes dècades i sense ell SOA no existiria. És capaç de fer qualsevol cosa per salvar i liderar SAMCRO fins al punt de provocar la mort de John Teller i prendre-li la seva dona, Gemma Teller. Tampoc no té cap problema en assassinar a sang freda un dels col·legues, Pinney, per evitar que surti a la llum la truculenta història sobre John Teller. La fi justifica els mitjans, pensa sempre Clay Morrow, que malauradament i injustament mor al final de la sisena temporada a mans de Jax. És el punt i final del trio -Clay, Jax i Gemma- més shakesperià de Sons.
Wayne Unser (by Salvador Garcia-Arbós)
Unser se’ns presenta com un xèrif corrupte, amb una empresa de transports de tota mena, negocis amb Samcro i una bona relació amb els seus membres. Pateix càncer de bufeta i fuma porros per alleujar el dolor. Com més en fuma, més es va revelant com un home bo, el personatge que ha portat una vida d’equilibrista per mantenir la pau social a Charming. Casat amb una afroamericana, de qui se’n divorciarà, i amb dos fills, ha estat enamorat sempre de la malaputa de la Gemma Teller Morrow.
Aelxander ‘Tig’ Trager (by Salvador)
El Tig és boig. Inclinat a tota mena de perversions sexuals, per culpa de la seva necrofília posa en perill el club ja en el capítol pilot. Molt sensible al maltractament animal, fins al punt de renyir amb el seu millor amic, no té cap escrúpol a l’hora de matar persones a sang freda i de participar en les accions més atroces. El començarem a veure més humà el dia que el respectable Damon Pope l’obliga a veure cremar la seva filla fins a la mort, com a venjança per atropellar la del poderós mafiós en un cafè. S’acabarà enamorant bojament de Venus Van Dam, una desventurada prostituta transsexual.
Filip ‘Chibs’ Telford (by Jordi Camps)
Un dels pals de paller més sòlids del grup de motards. L’escocès ha estat durant uns anys la mà dreta de Jax, sobretot des que van assassinar el seu gran germà, l’Opie, i més tard donant-li suport quan va perdre Tara. Marcat per una extorsió familiar per un membre de l’IRA, Chibs ha canalitzat la seva pròpia ira a través de la violència i el sexe dur amb una policia canyó, amb qui en la darrera temporad ha mantingut un estira i arronsa que ha fet pujar l’alt voltatge sexual a la sèrie. Ni que fos una relació una mica forçada pel guió, sempre els recordarem practicant l’amor al pàrquing sobre el cotxe de policia protegits per la mirada d’un Samcro.
Autor: Uns bastards
Som un col·lectiu dedicat a difondre la bastardia amb l'única arma de que disposem de moment: les crítiques de pel·lícules i sèries