Una aventura i dues versions. Aquest és el punt de partida de ‘The affair’.
Part One: Jep/Noah
Quantes vides vivim? En principi, només una. Resulta que al final n’hem viscut unes quantes. Per això la quarantena és aquella època màgica que ens dóna una nova oportunitat, aquella pausa en què podem replantejar-nos la situació i actuar en conseqüència. Moltes vegades, quan s’hi arriba, no se’ns fa present aquesta oportunitat perquè vivim d’inèrcia. Una inèrcia que ens fa sentir còmodes, com aquells que agafen la cinta transportadora quan baixen de l’avió per anar a la sortida de l’aeroport, hi poden anar durant minuts mirant el mòbil o fent una ullada a tot voltant sense plantejar-se que, potser, caminant tranquil·lament arrossegant la maleta viurien una sensació més plaent. Quan ens acostumem a la inèrcia cada vegada ens fa més mandra (por) el canvi; per tant, si pugem a la cinta no en baixarem fins al final, llevat que alguna cosa ens faci baixar, algun estímul que ens empenyi a travessar la barrera imaginària que hi ha entre la comoditat de la cinta mecànica i el terra, inhòspit i inexplorat.
En Noah és l’exemple de mascle occidental de quaranta i pocs que tenia un pla i s’ha convertit en un titella, més o menys com en Nick Dunne (Ben Affleck) de Gone girl. El seu somni és ser un escriptor famós, tenir una vida acomodada, família agradable i agraïda, ser un home basat en l’estereotip de mascle alfa amb èxit i fortuna. Què millor que casar-se amb algú de bona família per fer el primer pas, tenir fills, treballar tot l’any i escriure durant les vacances. Van passant els anys i aquell pla imaginari perfecte resulta que es converteix en una tediosa excursió sense alternativa. Només un miracle el pot treure d’aquella vida monòtona, només algú de l’exterior pot aconseguir que torni a somiar, ell sol no sap com fer-ho perquè és un covard, perquè és un calçasses, perquè està aferrat a la inèrcia de la vida sense entrebancs. El miracle es diu Alison, i la sensualitat d’aquesta cambrera, la provocació del seu vestit cenyit, els seus llavis que es presenten saborosos, el cos exuberant, la mirada trista i seductora alhora, i , sobretot, l’oportunitat de ser novament una persona amb ganes de menjar-se el món, és el que necessita en Noah per tirar-se a la piscina, i comença aquest apassionant, misteriós i meravellós “affair”.
Part Two : Fàtima/Alison
Té vint i pocs anys. Està en aquella època fantàstica en què tot està per fer i té tot el temps del món per fer-ho. Té una llarga vida al davant per gaudir-la i assaborir-la. La felicitat està al seu abast, però tot i així no és feliç. La tristor i la melangia s’endevinen en cada porus de la seva pell.
Es diu Alison, és cambrera en un idíl·lic poble de la costa. És una noia senzilla, treballa en un restaurant de la zona amb un cap que l’assetja constantment. No viu, senzillament sobreviu a un matrimoni que no passa el seu millor moment, segurament es va casar amb el seu primer amor o senzillament amb el primer que li ho va demanar. Se sent atrapada en un petit poble que no la deixa respirar i només somia escapar-se i poder deixar enrere els fantasmes del passat. Només un miracle la podria estirar per allunyar-la d’aquesta realitat. Un bon dia coneix en Noah i de seguida es fixa en ell. És un home atractiu d’uns quaranta anys, seductor, escriptor, urbanita, potser la porta per fugir a la nova vida que sempre ha somiat.
A partir d’aquí en Noah i l’Alison expliquen la seva història. Expliquen el seu Affair.
Ens trobem davant d’una mateixa història explicada des de la versió de cadascun dels seus protagonistes davant l’interrogatori d’un tercer. Hi ha la veritat de l’un, la veritat de l’altre i la veritat de veritat. Parlem del mètode rashomon, un complex recurs narratiu que s’utilitza per servir una mateixa historia narrada des dels diversos punts de vista dels seus narradors. En televisió aquesta tècnica sovint és anomenada la del narrador no fiable o sospitós. És una reflexió sobre la subjectivitat, atès que el narrador sovint no és testimoni de tota la història, només d’una part; per tant, el seu relat estarà limitat segons l’accés que tingui a la informació o serà maquillat segons els seus interessos. A The affair fins i tot la manera de comportar-se, de seduir, de vestir, difereix notablement en les dues versions. En la versió de l’Alison l’aventura és molt més romàntica, veu Noah com el príncep que salva la noia de poble. En la versió de Noah, l’Alison és una noia seductora i sensual i les seves trobades són molt més sexuals, més carnals.
Aquesta estructura narrativa és potser la part més interessant de la sèrie, que té un intel·ligentíssim guió ques va enredant, desenredant i tornant a enredar una història que ha de ser vista i degustada sense presses, amb uns altres ulls i deixant-se hipnotitzar per un relat en què sovint el que ens explica i el que ens mostra tenen ben poc a veure i on capítol rere capítol ens va estirant el fil per anar desenredant el nus de la trama, i el que va començar com una història més d’una infidelitat es converteix en una sèrie en què res és el que sembla, on el que sembla veritat en la primera part del capítol es desmunta de cop i volta amb la narració de l’altra visió de la història.
És una sèrie hipnòtica i fascinant amb unes grans interpretacions de Dominic West (sí, Mr. McNulty a The Wire) i Ruth Wilson (la inquietant Alice Morgan a Luther) i també de l’enyorat Peter Bishop de Fringe (Joshua Jackson).
Sens dubte, una de les sèries de l’any, que a partir del 3 de gener podreu gaudir a Movistar Series, que posarà els 10 capítols de la 1a temporada a disposició dels seus clients.
Tots som l’Alison i en Noah…
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu