El 2015 serà un bon any de cinema. Ho dic avui sense haver vist cap (o ben poques) de les pel·lícules que s’estrenaran i amb el risc que en el sopar bastard de final d’any hagi d’imprimir aquest post i menjar-me’l de segon plat. Com puc dir això? Doncs per intuïció i perquè alguns grans noms del cinema actual estrenen pel·lícules que a priori semblen molt interessants.
Podem començar aquest gener per Birdman, de González Iñarritu, una pel·lícula, que si hem de fer cas de les crítiques, ens pot reconciliar amb el director mexicà després dels seus darrers projectes fallits; 71, de Yann Demange, la història d’un soldat britànic abandonat per la seva unitat a Belfast després d’uns disturbis, l’adaptació que Shinji Aramaki ha fet de la sèrie d’animació El capità Harlock, la bèl·lica Corazones de acero, de David Ayer o el drama històric La conspiración del silencio, de Giulio Ricciarelli són també propostes que semblen interessants. Trets més segurs són el nou llargmetratge de Tom Haggis (Crash), En tercera persona, o la lluita cibernètica de Michael Mann a Blackhat. Febrer i març són els mesos dels mestres (poseu-vos drets): Eastwood (El franctirador sembla que estarà a l’altura de les grans), Cronenberg (per fi veurem Map to the stars) i Puro vicio, de Paul Thomas Anderson. Podeu seure, que continuem.
Més arriscat és fer pronòstics de la primera pel·lícula (entre el thriller i el fantàstic) de Ryan Gosling Lost river, o de Russell Crowe dirigint un drama ambientat a la Turquia post Gran Guerra o sobre la nova proposta de la promesa que ja hauria de deixar de ser-ho Jaume Collet Serra, Run all night.
L’estiu començarà amb una sobredosi de dinosaures en un Jurassic World que fa més por que gràcia, però Ethan Coen posarà segur les coses en ordre amb Dale duro i Ted 2, de Seth MacFarlane, i sobretot The man from U.N.C.L.E., del bastard Guy Ritchie, ens ajudaran a superar la Regresión, d’Amenábar.
Guillermo del Toro serà una de les grans apostes de la reentré de tardor amb Crimson peak, però no serà l’únic, Sam Mendes torna amb els seus fabulosos James Bond; Jeff Nichols (Mud i Take shelter) ens oferirà Midnight special interpretada per Kirsten Dunst, Joel Edgerton i Michael Shanon; la cinquena entrega de Missió: Impossible, dirigida per Christopher McQuarrie (Valkiria i Lobezno inmortal), tanca aquesta interessant sèrie de pel·lícules que cal considerar. Però la traca de final d’any serà l’Star Wars de JJ Abrams, una entrega que ja té mig món cinèfil pendent i que generarà un munt de comentaris.
Encara sense dates hi ha Horns, la darrera del mestre francès del terror Alexandre Aja; A perfect day, amb León de Aranoa dirigint Tim Robbins i Benicio del Toro; la segona entrega de Tintin, de Peter Jackson; la segona part de Blade runner, de Ridley Scott; Sin city: a dame to kill for, de Robert Rodríguez; la tornada del gran Todd Haynes (Carol); Nanni Moretti, amb Mia madre; el Silence, d’Scorsese, i per sobre de tots el mestre Tarantino amb dues propostes: la tercera entrega de Kill Bill (esperem que s’estreni aquest any) i ja a finals d’any o a començament del vinent The hateful eight.
No em digueu que la cosa no té bona pinta, ara només cal confirmar expectatives i com sempre estar atents a les sorpreses, que segur que hi seran, i que faran d’aquest un bon any de cinema. I si no ho és, em menjo l’article, encara que sigui metafòricament.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta