Reemprenem la midseason de The walking dead amb l’episodi What happened and what’s going on. What happened? No gaire res. What’s going on? El mateix de sempre. Sí, bé, ja en van passar, de coses. Ens vam quedar sense en Bob i la Beth, en Noah s’ha sumat al grup dels supervivents i ens vam trobar que la possible curació que s’amagava a Washington no era més que una estafa inventada per l’Eugene. L’esperança ha mort?
I ara? Què toca fer? Doncs el mateix de sempre. Vagar sense un objectiu, matant zombis i sobrevivint. El cansament es fa palès en les cares dels supervivents, tot i que semblen viure en una abundància inextingible de tots els elements necessaris per sobreviure (transport, gasolina, menjar, roba, etc.).
Notem la desesperació en la Michonne, farta d’anar avançant per inèrcia. Vol una llar, un lloc que pugui fer seu i on viure tranquil·la. Michonne, això no fa per a tu! Encara més, entenc el desig de trobar un refugi a llarg termini, però a hores d’ara i veient com està el panorama de walkers, tots haurien de tenir molt present que el seu destí és ser devorats per una munió de zombis pestilents. No, Michonne, no hi haurà més pel·li i manta els diumenges. Però es capfiquen a trobar-ho, visitant la ciutat de Noah, un indret a priori ben protegit. No cal dir que el viatge va ser infructuós. Però ni així hi ha manera de fer-los entendre que no hi ha sortida. Un cop més, s’agafen a l’esperança de Washington, ja que sospiten que Eugene tenia alguna motivació per anar-hi, per sobreviure. I aquest és el nostre actual What’s going on, que ens n’anem cap a Washington.
Però en aquest viatge hi haurà una baixa, la de Tyreese. Mossegat per un zombi i ple a vessar de visions del passat, d’altres morts: Beth, les bessones, Bob, Martin el caníbal i el Governador se li apareixen com en un malson. Davant dels morts, Tyresse mira de justificar les seves accions, de veure que ho ha fet el millor que podia. Però no hi ha manera de poder connectar amb ell com a espectadors. No ens han donat prou elements per poder patir per ell, ja que no en sabem gaire res, de la seva vida. De nou, ens passa com amb el comiat d’en Bob. Es tracta de morts necessàries per agilitar el ritme de la sèrie i per fer-nos veure que els zombis encara tenen gana, però no ens emocionen.
Quant a l’estructura de l’episodi, hi veiem intercalades algunes imatges i retransmissions de ràdio del passat. La via de tren que du a Terminus, la torre de la presó, la casa on es van quedar amb les bessones, les informacions sobre l’inici de l’epidèmia zombi… imatges i paraules que ajudarien a emfasitzar la mort de Tyresse, però la “poètica” de les quals, tot i que fan de bon veure i escoltar, no lliga amb la resta de l’episodi.
El millor: els zombis tallats per la meitat, caps i troncs escampats pertot arreu. La catana de la Michonne tallant caps sagnant a dojo. La reaparició del Governador. Però, sobretot, el millor, amb diferència, va ser l’anunci, en acabar l’episodi, de l’estrena de Better call Saul.
El pitjor: no saber trobar l’equilibri entre el que vol ser poètic i aquests diàlegs buits a què ens tenen acostumats. I que la Beth, fins i tot morta, torni a cantar.
Autor: Anna Vilaró
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/Taxidermica
- Facebook: https://www.facebook.com/anna.vm.752