Els germans Wachowski, Andy i Lana (antigament més conegut com a Larry, ja que pels volts del 2008 es va sotmetre a un canvi de sexe), tenen un somni no realitzat: ser pagesos. És que, si no, no entenc aquesta obsessió per voler reduir els humans a simples cultius.
M’explico. Els Wachowski van saltar a la fama per la seva famosa trilogia Matrix, que, si bé dic que la primera em va agradar, crec que les altres dues són sobreres. A Matrix els humans érem criats per tal de donar energia a les màquines. Ara, amb Jupiter ascending (El destino de Júpiter), els humans som cultivats per donar temps.
Aquesta mena de space opera que és Jupiter ascending comença amb la trista vida de Júpiter Jones (la sempre espectacular Mila Kunis), filla d’immigrants russos que es passa el dia netejant els banys i la merda dels altres. Això canviarà quan sigui perseguida per la família Abrasax, una de les més importants i influents de l’univers. I és que la Terra no és res més que una mena de camp més entre els milions de planetes granja que serveixen per cultivar humans i poder-ne extreure l’essència que permet perpetuar la vida.
Jupiter serà perseguida per les tres cases Abrasax —Titus (Douglas Booth), Kalique (Tuppence Middleton) i Balem (Eddie Redmayne)— per tal d’evitar que reclami l’herència que li pertoca, la Terra, ja que és la reencarnació de la matriarca de la família i la Terra és una possessió massa valuosa per perdre-la.
Però, és clar, no hi pot haver princesa sense cavaller. I en aquest cas és Caine Wise (Channing Tattum), un exlegionari modificat genèticament, mig llop, mig àngel, que adorarà el terra que trepitja Júpiter. I és aquí, en un intent d’allargar una història d’amor, que la cinta falla. Una altra cosa que li falla és que el film no faci res més que reforçar el clixé que tota dona necessita un salvador. On són les cintes tipus Alien, en què eren les dones les que salvaven els homes?
Per si sola, com a pel·lícula de ciència-ficció, funciona perfectament. Fins i tot, si hagués estat ben portada, donaria per fer-ne més d’una. Grans decorats, bones escenes d’acció –tot i que alguna potser s’allarga massa–, diàlegs divertits i, sobretot, molts, molts, molts efectes especials molt ben fets. Però hi havia d’entrar l’amor pel mig. Sembla que avui dia no es pugui fer un film sense que hi hagi amor.
Els germans Wachowski s’han preocupat molt de crear un univers creïble, on tot prové d’allà mateix, una espècie molt semblant a la humana que s’ha dedicat a crear vida en els diferents mons que ha colonitzat. La cinta recorda constantment altres productes: Star Wars, La història interminable, Dune, Matrix… Però si es vol tornar a explicar una història s’ha de ser molt bo, i sobretot tenir en compte amb què es competeix, ja que és molt fàcil que l’espectador tingui aquesta sensació de déjà-vu i la refusi.
Ah! Me n’oblidava. El maquillatge! Marededéunostrosenyor! Que tallin les mans a qui va maquillar Eddie Redmayne i Tuppence Middleton perquè semblessin vells!
La filmografia com a directors dels germans ha estat molt irregular, i amb Jupiter ascending no fan res més que reforçar aquesta sensació. Matrix, Cloud atlas i Jupiter ascending no han estat del tot ben desenvolupades. La primera, ja us ho he comentat; de la segona, penso que les diferents històries no estaven del tot ben lligades (a diferència del que en pensa el company Jep Soler), i de la tercera n’acabeu de llegir el que en penso. Això sí, sempre ens quedarà Speed racer.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats