A Chris Kyle se li atorguen 255 morts, altres fonts diuen que de confirmades en serien unes 160; sigui com sigui, Kyle era implacable. Membre dels Navy Seals (un cos d’elit d’operacions especials) i franctirador de professió, va acabar adoptant el sobrenom de Legend a causa de les seves múltiples gestes a través de la mira telescòpica del seu fusell.
Clint Eastwood ha decidit portar al cinema l’autobiografia de Kyle (El francotirador. Memorias del seal más letal de la historia, editada a l’Estat per Crítica), una obra escrita (més ben dit, dictada) en un estil directe i que només fullejant-la et fa posar els pèls de punta. El resultat: una pel·lícula discutible ideològicament, narrativament irregular i allunyada de les millors obres de Clint Eastwood.
American sniper és el biopic d’una “llegenda” nascuda a Texas, amb un pare que de nen ja li deixa clar que al món hi ha “llops, xais i xais que protegeixen els llops”, i que ell és un d’aquests protectors. Kyle (un correcte Bradley Cooper) vol ser granger, però els atacs d’Al-Qaida a les ambaixades americanes a Kenya li desperten una vocació militar, s’allista als Navy Seals per acabar destinat a l’Iraq, on, des dels terrats de Fallujah, protegirà els seus companys dels atacs dels salvatges (aquest és el terme que utilitza ell) que volen posar fi al seu país. No sent remordiments pels morts, “sinó pels molts soldats que no va poder salvar”.
Consideracions ideològiques i morals al marge, la pel·lícula conté alguns elements essencials i recomanables del cinema d’Eastwood: l’estil narratiu àgil que demostra, algunes escenes d’acció interessants que val la pena destacar (la retirada dels teulats amb una tempesta de sorra és creïble i molt angoixant) i el duel a distància amb Mustafà (l’equivalent de Kyle al bàndol insurgent), tot i que potser massa simplificat, recorda les trames dels bons westerns de Clint; però també peca d’alguns dels seus defectes recurrents: escenes descuidades (el ninot de goma que interpreta el fill de Kyle és impresentable) i trames poc treballades. En una pel·lícula així no es pot representar la paranoia després de la tornada de l’Iraq amb una sola mirada a través del retrovisor cap a una camioneta que aparentment el segueix, no es poden entendre els traumes postguerra amb una conversa llampec de Kyle amb el seu germà retornat de l’Iraq a peu dels avions d’un camp d’aviació, ni donar tan poca rellevància a les veus que qüestionen la guerra, ja sigui la de la seva dona o la d’algun dels seus companys de companyia. Cal aprofundir-hi més.
American sniper és, doncs, un enaltiment d’un arquetípic patriota, d’un home nascut per a la guerra, obsessiu, i que va esdevenir una llegenda del patriotisme postatemptats 11-S . Una pel·lícula poc matisada encara que correcta; no és, sens dubte, un dels millors treballs d’Eastwood.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta