Sentia a parlar d’antiheroi sovint i no entenia el seu significat, perquè no trobava la diferència que hi havia entre antiheroi i un heroi normal i corrent. Va ser conèixer a Riddick i entendre-ho tot a la perfecció. Richard B. Riddick es transportat per una nau espacial, des de la presó on hi estava arrestat, juntament amb altres passatgers de diverses ètnies i diferents orígens. La nau cau en un planeta desconegut i tots els personatges han de treballar conjuntament per intentar recuperar el seu destí. El que no saben és que falten poques hores per un eclipsa solar total, que farà sortir a la superfície una espècia depredadora letal. La força, la mala llet, i la capacitat de Riddick per veure en al foscor (es va fer operar a la presó a canvi de 20 cigarrets) el faran imprescindible per sortir del planeta.
En Riddick és home de poques paraules, només utilitza les frases necessàries, ni més ni menys, no perd el temps en especulacions ni discursos vuits. “Jo et diré el que passarà, d’aquí cinc segons em deslligaré de les cadenes i et tallaré el coll”, dit i fet, aquest és en Riddick. No seria un bon polític, ell és un executor, un supervivent i un geni de l’adaptació. Abans de la segona pel·lícula de la saga apareix en un curtmetratge d’animació, Dark Fury (2004), que explica el viatge dels supervivents del planeta fins als seus destins, un viatge que no és senzill ni tranquil i en el que coneixerem personatges que més endavant tindran importància en aquesta saga. El segon film, Les cròniques de Riddick (2004), ens mostra la part emocional de l’antiheroi, el seu passat marcat per una profecia que preveia la 
mort del Lord Marshall, el cap dels Necromongers, que com bé heu suposat són els dolents de tot plegat. La profecia deia que el cap era assassinat per un nen nascut al planeta Furya, per això l’exercit necromongers aniquilava el planeta només deixant en vida, per error al nostre Riddick. En aquesta part descobreix el passat, lluita per recuperar l’honor i es converteix en el nou Marshall de la galàxia.
Com he dit abans el paper de polític no li agrada i, de la mateixa manera que va fer Ulisses, vol emprendre el retorna casa, a Furya. Així comença la tercera part de la trilogia, Riddick (2013). Com no podria ser d’una altra manera l’enganyen i l’abandonen en un planeta inhòspit i farcit de perills en forma d’escorpins aliens i amb els caça-recompenses de torn 
que veuen en el nostre amic una bona inversió. En Riddick no és una persona que es rendeixi, per tant la lluita contra tots els bitxos, els humans i ell mateix serà constant i sense descans. Ell ho té tot, és lluitador, incansable, amb un objectiu clar. Tot i això, a diferència dels malvats clàssics, ell té un cor mot gran que el converteix en heroi, semblant a l’estimat Hulk, que quan els fan enfadar no paren fins que els culpables han pagat, normalment amb la vida.
Sé que molts bastards no comparteixen la meva predilecció pel personatge interpretat per Vin Diesel, i tampoc els intentaré convèncer de que 
estan equivocats. Per mi en Riddick i els seus films (un univers creat per David Twohy), compleixen premisses indispensables per ser un personatge Bastard: és violent, és un heroi, té compassió, és incansable, és venjatiu, transmet adrenalina, les seves frases són antològiques, sempre guanya, l’apallissen i continua endavant, no es rendeix mai. Tot això en el marc de històries de ciència ficció sense happy end i on tothom pot morir, i una cosa important, a la tercera part mor el gos i això és un indicatiu que la pel·lícula és bona. Llarga vida a Riddick, només espero que en el viatge de tornada a Furya es trobi pel camí amb l’Elisabeth Shaw (Noomi Rapace a Prometheus), farien una parella de l’hòstia!
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1