Una setmana tan farcida de despropòsits semblava impossible, però no. En Pujol i família ens regalaven una cançó i descobríem un personatge nou que ens farà estar distrets durant força temps. Al país veí es barallaven dialècticament, entre ells, els galls capats d’un congrés manat per una persona que jugava amb la seva tauleta, senyal inequívoc que els demés només deien bestieses i continuaven mentint en plena campanya electoral. Per acabar-ho d’adobar els membres d’un tribunal que defensa la caducada Constitució ens prohibien una votació que ja havíem fet, mentre cobraven com a assessors d’una empresa privada. Deixo pel final de les catastròfiques collonades setmanals la sentència que prohibeix exercir al nostre jutge Vidal, una persona que ha defensat sempre la democràcia i la llibertat, però ha traït la, ja anomenada, Constitució caduca. El jutge Santiago Vidal és l’únic cavaller de tot aquest enrenou, parla sense ofendre ni insultar, està atent a tot el que passa al seu voltant i intenta ajudar amb el que pot la societat. Estic convençut que compra els seus vestits a mida a Kingsman.
L’exquisida botiga de roba masculina a mida ha vestit generacions de gentelmen anglesos, que busquen en l’acurat treball dels sastres l’elegància que faci destacar una impactant personalitat. Quan entres a la botiga el silenci i el bon gust es fan els protagonistes i, si tens sort, pot ser que et deixin passar a la rebotiga, una sala presidida per una elegant taula flanquejada per unes quantes cadires i amb les parets plenes de quadres dels antics Kingsman. Al cap de taula, com no podria ser de cap altra manera, l’Arthur (Michael Caine) i, al seu voltant, els cavallers d’una associació privada, desconeguda per tothom i sense influència política, que vetlla per la pau al món. Els seus agents secrets estan perfectament preparats, tant per la lluita cos a cos com per l’estratègia militar. Alguns són Merlí (Mark Strong), Galagad (Colin Firth) i Lancelot (Jack Davenport).
Kingsman, basada en el còmic The secret service, és una pel·lícula trepidant, espectacular, esplèndidament dirigida per Matthew Vaughn (Layer cake, Kick-ass) que aconsegueix el seu objectiu: que passem tota l’estona amb l’adrenalina a dalt de tot, sobretot gràcies a les escenes de lluita cos a cos (el moment de l’església és antològic) i homenatjant grans mites del cinema d’acció com James Bond, Jason Bourne i Jack Bauer (ho diu explícitament el protagonista), sense perdre el seu particular sentit de l’humor barroer. Se li nota que ha nascut l’any 1971 perquè tenim molts referents compartits, només cal veure (i escoltar) l’arrencada del film amb el Money for nothing, de Dire Straits, a tot drap mentre apareix un helicòpter de guerra emulant Apocalypse now. També ens fa caure la llagrimeta quan veiem aparèixer a la pantalla Mark Hamill o es guarda com a 
cançó final Slave to love, de Bryan Ferry. No us puc dir res més, no hi cap tanta acció en un post, aneu al cinema!
No espereu que us diguin, diguin, diguin totes les sorpreses de Kingsman.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1