En un moment de la sèrie Breaking Bad, Marie, Hank i Walter Junior juguen al pòquer, Walter guanya amb un pòquer de jotes i Hank li etziba “Tu qui collons ets? Paul Newman”. De fet ningú com Paul Newman (Henry Gondorff) per ensenyar Quatre jotes davant l’estupor d’aquells que no poden dir res, perquè cap d’ells el pot acusar-lo de fer trampes millor que ells. Aquella partida de cartes al tren de Nova York fins a Chicago que George Roy Hill retrata magistralment a The Sting (El cop), ja és un moment mític de la història del cinema i Newman (Gondorff) és un personatge icònic, un estereotip, un significant que tots ens ve al cap quan parlem d’un estafador.
Gondorf és un entabanador de grans fortunes, amic de Luther Coleman, un trepa que serà assassinat per la màfia després de plomar a un correu amb el seu soci Johny Hooker (Robert Redford). Hooker acudeix a Gondorff clamant venjança (no sé matar, però vull enfonsar-lo). Gondorff li deixa clar que ell és un professional (de l’estafa) i no un “boig venjatiu”. Aquí comença la trama, es forma un equip, s’organitza el cop, es recluten efectius, es creen escenaris, es vesteixen els extres, es busquen els “ganxos” i es crea un guió que tots ells seguiran al peu de la lletra. Objectiu estafar un milió de dòlars a un dels gàngsters més importants de Chicago. Tot un muntatge que no deixa de ser una metàfora del gran poder que tenen les ficcions i la creació de relats; The Sting és doncs una gran al·legoria del Cinema com a creador d’històries.
Gondorff és el director de tot el cop i també el més bastards del personatges. Elegant, atractiu, és un d’aquells buscavides que van d’un lloc a l’altre, trampejant com poden i intentant viure sense fer massa res. Quan Hooker el troba viu en un bordell regentat per la que s’entreveu és la seva parella, el troba completament borratxo al costat del llit. Al burdell hi juga a cartes, i beu i hi arregla el carrusel que serveix per entretenir als nens de les noies i els clients. Gondorff és un peix gros en hores baixes, acaba d’estafar un senador amb unes accions. El nou cop el tornarà a posar a la palestra i el tornarà a convertir en un dels més buscats de tots els Estats Units, ara haurà d’anar amb els seus coneixements i el seu somriure seductor a un altre lloc, a idear, escriure i interpretar una nova història per enganyar a algú. Una enorme al·legoria dels bastards del món del cinema. El poder d’inventar i explicar històries.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta