Darrerament s’ha posat molt de moda que les cadenes de televisió organitzin esdeveniments per fer la preestrena de les seves sèries davant dels nous gurus de l’univers catòdic: els bloguers de sèries i televisió i la premsa especialitzada. Bloguers que acumulen milers de seguidors esperant notícies i crítiques de les últimes novetats de la petita pantalla. Aquesta nova fauna (que només amb una piulada pot enlairar o enfonsar un producte) va poder veure el capítol pilot de la nova sèrie de la televisió pública en un d’aquests esdeveniments, així que, una setmana abans de l’estrena d’El Ministerio del Tiempo a TV1, a les xarxes socials es va estrenar El Ministerio del Hype.
Es coneix per hype un producte mediàtic (un grup de música, una pel·lícula, un artista, o en el cas que ens ocupa, una sèrie) que ha tingut una sobrecobertura per part dels mitjans o una excessiva publicitat, i que aconsegueix d’aquesta manera una popularitat altíssima independentment de la qualitat del producte.
De sobte els blogs de televisió i sèries i les xarxes socials es van omplir de piulades i crítiques molt positives del capítol pilot de la nova sèrie de TV1, que encara no s’havia estrenat, El Ministerio del Tiempo. Tot plegat, una gran maniobra de publicitat gratuïta per part dels responsables de la cadena.
El Ministerio del Tiempo és una sèrie espanyola sobre viatges en el temps que té molt clara la seva procedència, per tant no hi veurem cap màquina del temps ni grans i complicats engranatges estranys ni cap fantàstica cabina de policia que és més gran per dins que per fora, senzillament hi trobarem portes del temps o portes temporals, que permeten que els seus protagonistes viatgin a altres èpoques de la història d’Espanya només fent girar un pom. El Ministeri és una institució secreta i els funcionaris que hi treballen viatgen a altres èpoques històriques perquè el passat no canviï ja que hauran de lluitar per impedir que determinades persones o institucions manipulin els fets en benefici propi. Els tres personatges protagonistes, un soldat dels Tercios de Flandes (S. XVI), la primera dona universitària (1880) i un infermer del Samur de l’època actual són captats per treballar al Ministeri, i com que es tracta de diferents èpoques històriques, amb el xoc cultural que això comporta, ens regalen divertits diàlegs amb els evidents malentesos entre ells i amb constants referències a la cultura actual i també amb crítica social. Hi podem trobar des de Velázquez fent els retrats robot per al ministeri, fins al vigilant de les portes temporals que torna una vegada i una altra a l’any 1996 al Calderón per viure la nit que l’Atléti va aconseguir l’històric doblet, trobar-nos al mig d’una batalla contra els francesos o veure el moment en què Velázquez està pintant Las Meninas. Viatjarem a la Guerra de la Independència, coneixerem les aventures sexuals de Lope de Vega, observarem la suposada Armada Invencible, veurem l’arribada del Guernica a Espanya o la Residencia de Estudiantes. Fins i tot podrem veure la reina més televisiva amb l’aparició de Michelle Jenner amb el seu personatge d’Isabel. Tot això barrejat amb telèfons mòbils que funcionen d’una època a l’altra, amb desajustos menstruals de les viatgeres pels constants canvis d’època, amb un departament de vestuari i maquillatge per fer les caracteritzacions i constants homenatges a personatges històrics i de ficció de la cultura popular. En principi se’ns explica que només poden viatjar al passat però hi ha algun detall al capítol pilot que o bé és un desajust de guió (que no ho crec) o bé es guarden un as a la màniga que ens deixaran anar més endavant.
El seu guionista (Javier Olivares), que també és historiador, gaudeix i ens fa gaudir buscant entre llibres per rescatar detalls històrics per fer servir en favor de les seves històries i enriquir la trama. Els actors són Rodolfo Sancho (curiosament el marit de Michelle Jenner a Isabel, que suposo que farà les delícies dels fans quan es retrobin al crossover) i a qui els guionistes regalen un bonic homenatge al seu pare amb el personatge que el va fer famós, Nacho Fresneda, Aurea Garrido, una estupenda Cayetana Guillén Cuervo, Natalia Millán, Víctor Clavijo, Juan Gea, Mar Ulldemolins… i ja s’ha anunciat l’aparició de l’immortal Jordi Hurtado en un capítol (com no podria ser d’una altra manera, un autèntic ministre del temps…)
És una sèrie educativa, divertida, amb acció i crítica social, i sobretot molt entretinguda. Una sèrie de ciència-ficció sense grans pretensions, que no et fa trencar el cap i que et manté un somriure als llavis durant tota l’estona, convençut que estàs veient un bon producte, una sèrie simpàtica amb uns diàlegs divertits plens de referències passades i presents amb una bona producció i una fotografia que ens serveix alguna escena espectacular com la del moment de la construcció de l’aqüeducte de Segòvia.
El capítol pilot (de 70 minuts) em va passar molt ràpidament, la trama em va enganxar des del principi i em va deixar amb ganes de veure a quines èpoques aniré viatjant per conèixer més detalls de la història i dels personatges i personajes que l’han escrit, conèixer més a fons com funcionen les misterioses portes temporals i esperar que el nivell no decaigui i em permeti gaudir dels trajectes sense haver de baixar abans d’hora. De moment, una sèrie molt recomanable.
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu