Què faries si et citessin al cap de set dies per matar-te? Aquesta és la premissa amb què parteix Calvary, la segona pel·lícula de John Michael McDonagh, director de The guard (El irlandés).
Calvary ens explica la història del pare James, el mossèn d’un petit poble rural de la costa irlandesa, que durant una confessió l’amenacen de mort. El motiu: matar un mal mossèn no té sentit, però matar-ne un de bo és la manera com, segons el desconegut assassí –que de petit va ser violat per un capellà–, tot el món es commocioni pel succés.
Amb aquesta punt de partida podríem pensar que som davant d’un thriller en què el mossèn intenta evitar la seva mort, però McDonagh es treu el problema de sobre ja que James (un Brendan Gleeson magistral, com sempre, que repeteix amb McDonagh després de The guard) ja sap qui és el seu assassí —però l’espectador no— i la història tracta d’explorar la vida de les persones del poble i els seus problemes, sempre amb el mossèn com a personatge principal.
D’aquesta manera McDonagh aprofita per parlar de temes com ara el suïcidi, els diners, la violència, l’adulteri… tot embolcallat del fabulós paisatge que ens brinden les costes irlandeses i d’unes interpretacions increïbles: a banda de la de Gleeson pare (ara us explico el perquè d’aquesta apreciació), tenim Kelly Reilly (Blackbox), que segueix reclamant més papers protagonistes, Chris O’Dowd (The IT crowd), Aidan Gillen (Littelfinger a Games of thrones), Dylan Moran (Zombies party) i, tot i que només en gaudim d’uns breus minuts, de Gleeson fill, Domhnall (Una cuestión de tiempo, Jack i l’actual Ex-machina) un dels actors més prometedors del moment, a parer meu, i a qui podreu veure aviat a Star Wars VII: the force awakens.
Amb un guió que de vegades balla entre l’humor negre i el drama, l’únic apunt negatiu que veig a la cinta és que li falta alguna cosa per lligar bé les múltiples històries que ens presenten. Si bé la que afecta directament James i Fiona (pare i filla) està ben lligada, les dels altres personatges no acaben de funcionar del tot, tens la sensació que si no hi fossin la història principal funcionaria igualment.
Tot i no ser un film deu, la pel·lícula no deixa de tenir la seva màgia i no deixa de ser una de les millor opcions de la cartellera, si el que busqueu són històries humanes i no busqueu grans thrillers ni efectes especials.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats