[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=A2I0ODXa82s” /]
Música: Can’t let go de Caught a Ghost
La careta de presentació de Bosch ens permet situar-nos en el món d’aquest peculiar policia de Los Angeles. Persona solitària, viu en un apartament luxós des d’on divisa tota la ciutat, amant del jazz, fa la seva feina de manera impecable i té una capacitat de deducció que el situarien 
al nivell de grans detectius de l’escena televisiva. La sèrie planteja l’univers policíac de L.A. com un espai carregat d’ambigüitats, on allò que sembla correcte al cap de poca estona ja no ho és, o aquell que ens generava confiança ens fa desconfiar quan girem l’esquena. Les dues cares d’una mateix ciutat i d’uns personatges que estan tota l’estona en el llindar de la corrupció o de la honestedat. Per això veiem les imatges per duplicat, per fer notar, ja d’entrada, que el que veurem no sempre ha de coincidir amb el que ens volen ensenyar. De fe, el capítol pilot acaba amb el gran dubte de si en Bosch serà un policia honrat o un trampós. El gran mèrit de la sèrie és que no cau en la temptació de copiar estils, utilitzats fins la sacietat, com personatges penedits que busquen redempció o policies que viuen constantment entre la dualitat del bé i el mal. Evidentment que podríem trobar referents semblants a Bosch, només faltaria, però en el moment actual del panorama televisiu, trobar una història senzilla, amb trames polítiques, un assassí despietat i un detectiu que ens recordi a Mike Hammer o Philip Marlowe, policies honrats i lluitadors, és una alenada d’aire fresc.
El creador literari de Bosch és Michael Connelly, està basada en la seva obra City of Bones, és també conegut cinematogràficament per les seves novel·les, també portades al cinema, Blood Work (Clint Eastwood, 2002) i The Lincoln Lawyer (Drad Furman, 2011). Excepcional primera temporada, amb deu capítols, que no deixen cap trama oberta per fer una continuació, tot i que ja està renovada per una segona. El paper protagonista recau en Titus Welliver, un actor poc gestual i amb molta expressivitat facial que és el gran artífex de l’èxit de la sèrie. Els Bastards segur que el recordeu pels papers a Sons of Anarchy o Deadwood, per exemple.
Com a curiositat veureu que en Bosch comparteix edifici amb els de Stalker, utilitzen les mateixes imatges exteriors de la seu real de la policia de Los Angeles, a veure si un dia coincideixen…Us deixo amb la cançó de la intro, un vídeo-clip molt kafkià.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=vkPRgxcvX-4″ /]
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1