Aquest novaiorquès, nascut a Brooklyn el 13 de maig de 1939, va tenir una infància rebel, va formar part de bandes de carrer i va ser expulsat del col·legi per absentisme. Als 17 anys va entrar a formar part de cos de Marines dels Estats Units i va participar en el conflicte del Líban. Segons paraules de l’actor, el seu pas per l’exèrcit va ser la «seva primera experiència espiritual». Quan va deixar el servei militar va treballar de taquígraf i com a dependent d’una botiga de sabates.
Per tal de superar una dislèxia que li impedia poder expressar-se amb normalitat, es va matricular a l’Actor Studios, on va descobrir la seva autèntica vocació. Després de treballar en algunes obres de teatre de l’Off-Broadway, es va presentar al càsting de Who’s that knocking at my door (¿Quién llama a mi puerta?) (1968), en què un novell Martin Scorcesse va quedar rendit als seus dots dots d’interpretació i no va trigar a convertir-se en un dels seus actor fixes, van treballar plegats a Malas calles (1973), Alicia ya no vive aquí (1974), Taxi driver (1976) i La última tentación de Cristo (1988).
Durant aquest període també va treballar amb Ridley Scott (Los duelistas, 1977) i Paul Schrader (Blue collar, 1978), però a finals de la dècada dels setanta la seva sort canvia. Després d’haver estat treballant diverses setmanes en el rodatge d’Apocalypse now, Francis Ford Coppola decideix canviar-lo per Martin Sheen en el paper del capità Benjamin L. Willard, segons sembla per “diferències creatives”. Aquest fet i que a Hollywood només li oferissin papers mediocres va fer que entrés en un estat depressiu i decidís provar fortuna a Europa.
Al vell continent Harvey Keitel treballa amb directors de renom com ara Bertrand Tavernier (La muerte en directo, 1980) i repeteix amb Ridley Scott (Thelma & Louise,1991). No va ser fins als anys noranta que la indústria americana li reconeix el seu talent amb la nominació a l’Oscar per Bugsy (1991).
A partir d’aquest moment la seva carrera es dispara. Gràcies a Quentin Tarantino participa en les produccions de Reservoir dogs (1992), Pulp fiction (1994) i Obert fins a la matinada (1996). La seva participació en grans produccions les compaginava amb incursions al cinema independent, del qual és un gran defensor. Tant que juntament amb l’actriu Peggy Gormely va fundar la productora The Goatsingers amb l’objectiu de finançar projectes a joves realitzadors.
A vegades interpretant el paper de dolent, com a Teniente corrupto (1992), els registres d’aquest actor són molts. Des de l’estanquer de Smoke i Blue in the face fins al drama de La mirada de Ulises, totes tres pel·lícules del 1995. Los dos Jakes (1990), Sister act: una monja de cuidado (1992), El piano (1993), Clockers (camellos) (1995) o El dragón rojo (2002) són només un exemple dels seus dots interpretatius.
Però ara què està fent?
Casat des del 2001 amb l’actriu i directora isrealiana Daphna Kashner, amb qui té un fill, el 2012 va col·laborar per primer cop amb Wes Anderson a Moonrise kingdom i va repetir l’any 2014 amb El gran hotel Budapest. A l’espera que aquí s’estreni By the gun, dirigida per James Mottern, té en postproducció tres films més: La giovinezza, de Paolo Sorrentino; Gandhi of the month, de Kranti Kanade, i Chosen de Jasmin Disdar.
Actualment continua amb la seva productora The Goatsingers ajudant directors novells, tal com va fer amb un tal Quentin Tarantino i la seva opera prima Reservoir dogs, una inversió que li va sortir d’allò més bé.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats