Hi havia una vegada, fa molt i molt de temps… bé, potser no en fa tant, de temps. Més val que torni a començar. Quan era petit, o si més no quan era més petit que ara, a la tendra etapa infantil, i sempre segons els records dels meus pares, quan arribava aquesta data tan nostrada, el 23 d’abril, em pensava que la gent posava les senyeres al balcó perquè era el meu sant. No perquè fos Sant Jordi, sinó perquè era EL MEU sant.
Ara ja he crescut una mica, ja no tinc aquella innocència dels infants, ja sé que les senyeres no les poseu en honor meu, però encara m’agrada comprar-me llibres infantils. No tant per les històries que expliquen, tot i que n’hi ha alguna que dóna mil voltes a qualsevol narrativa per a adults (si podeu, feu un cop d’ull a El nen estel, de Raichel Hausfater, o a qualsevol conte de Carles Sala), sinó més aviat per les il·lustracions que porten. Vaig començar col·leccionant les històries de la il·lustradora Rébecca Dautremer i les seves revisions de Frankenstein, Cyrano de Bergerac o d’en Patufet, que arriba a l’exquisidesa amb Princesas, olvidadas y desconocidas. Més endavant ja vaig començar a obrir més el ventall i els meus amics, coneixedors d’aquesta afició meva, de tant en tant em feien arribar un conte.
La Georgina, una d’aquestes amigues, un dia de Sant Jordi em va regalar La mecánica el corazón. D’això potser ja fa més de 5 anys, però encara recordo que va ser un dels primers contes infantils del qual em va agradar tant la història com les il·lustracions de Mathias Malzieu.
Quan vaig saber que feien als cinemes La mecánica del corazón he de reconèixer que hi vaig anar a amb unes expectatives molt baixes, ja que em feia molta por que l’adaptació d’aquesta obra a la gran pantalla fos un desastre. Però la veritat és que en vaig sortit encantat. Però deixeu-me que us expliqui primer de què va la història: Jack és un noi que duu un rellotge de cu-cut en comptes de cor, ja que el dia del seu naixement va ser el dia de més fred de la història d’Edimburg i se li va congelar. Per tal que el rellotge cor funcioni correctament Jack ha de complir tres regles: no tocar les busques del rellotge, dominar la ràbia i, el més important de tot, no enamorar-se mai. Però Jack es fa adolescent i en una sortida a la ciutat coneix Acacia, un jove andalusa d’ulls grossos i una mica miop.
Com ja deveu suposar, la història anirà de l’enamorament de la jove parella. Però La mecánica del corazón va més enllà de la història d’amor, que és la principal, i ens regala moments meravellosos, com la trobada i el viatge amb Georges Méliès, aprofitant d’aquesta manera per retre un merescut homenatge al pare del cinema. El film, que ha tingut la participació de Luc Besson i la seva productora EuropaCorp, és una adaptació perfecta del llibre, aconsegueix una estètica que ens recorda Pesadilla antes de navidad, però conserva una línia més simple, com si es tractés de nines de porcellana. Dins d’un embolcall de surrealisme, on veiem trens que es mouen com acordions, el dolent que recita a ritme de hip-hop amb veu profunda o el fet de fer plorar un gat per recol·lectar-ne les llàgrimes, La mecánica del corazón aprofita per reivindicar que les persones amb disminucions físiques no són menys que les altres i només han d’esforçar-s’hi més.
Per acabar, no us penseu que és un producte Disney. Aquí el final no és «i van viure feliços per sempre». Sí bé ens deixa un somriure als llavis, La mecánica del corazón és una de les pel·lícules d’animació amb un dels final més tristos que recordo, cosa que la fa més adient per als adults que per a la mainada
Per posar-hi un pro, i esforçant-m’hi molt, la banda sonora. Interpretada pel grup Dionysos, del mateix Mathias Malzieu (que no sap què va ser primer, si el conte o el disc que va compondre el 2007 amb el mateix títol), si escoltem tota la banda sonora se’ns pot fer pesada. També podríem retreure a Mathias la falta d’informació a l’hora de situar Andalusia, ja que ens la presenta com un lloc sec i ple de molins de vent, més propi de Castella-la Manxa que no pas de Granada. Però com he dit, aquests només són uns pros, que es poden perdonar, i que he posat perquè no us penseu que m’he quedat embadalit amb aquesta pel·lícula (que sí).
I és que en aquesta dia, el dia del nostre patró, el dia dels enamorats catalans, teniu l’oportunitat de meravellar la vostra parella seguint les tres regles: regala la rosa, regala el llibre La mecánica del corazón i aneu al cinema a veure el que de ben segur us emocionarà d’una manera o una altra.
Paraula de Jordi (sense sant).
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats