Us faré una confessió. Feia mesos que molta gent em recomanava que mirés Borgen, però em feia mandra. Una sèrie danesa, bufff!!! Fins que un dia, fent un reportatge sobre les sèries que miren els polítics i que Els Bastards vam publicar la setmana passada, vaig parlar amb el líder d’ICV, Joan Herrera, i em va insistir que Borgen és un dels millors productes que es pot veure actualment. Fins i tot, l’ecosocialista feia broma recordant que la primera ministra, Birgitte Nyborg, anava en bicicleta al Parlament, igual que ell. Com que en aquells moments no tenia cap sèrie en cartera (just havia acabat The Walking Dead i no sabia si començar la tercera temporada de Homeland, que encara tinc pendent) vaig decidir donar-li una oportunitat. I noi, quina gran troballa! Al cap de cinc minuts ja estava atrapat en les històries de Nyborg, la primera dona que arriba a ser primera ministra a Dinamarca; el seu assessor, Kasper Juul; les picabaralles entre laboristes i moderats o l’estreta relació entre la política i els mitjans de comunicació, plasmada amb la presentadora de televisió Katrine Fonsmark. Quan es va acabar el primer capítol, em vaig aixecar del sofà i vaig aplaudir tot sol. Havia entrat de ple al món de Borgen i ja no en puc sortir. Sense cap mena de dubte, la puc qualificar com una sèrie de culte.
Borgen, però, no és nova. Al contrari. És de l’any 2010, té tres temporades i ja s’ha acabat, però ara sembla que està arribant amb força a casa nostra i el boca-orella l’està convertint en un fenomen. No us espereu un nou Frank Underwood de House of Cards ni tampoc una versió europea de l’Ala Oest de la Casa Blanca. Borgen tracta de la política quotidiana, de la política real. No hi ha grans coets d’artifici. És el dia a dia de la primera ministra, que ha de fer continus equilibris per mantenir la cohesió dins del seu govern multicolor, format per tres partits diferents amb totes les complicacions que això suposa. Salvant les distàncies, un escenari semblant al del tripartit català.
Però Borgen —és el nom amb el qual es coneix el castell danès de Chiristiansborg, que acull el Parlament, l’oficina del primer ministra i la Cort Suprema— també tracta sobre com l’estressada vida d’una primera ministra té nefastes conseqüències en el seu entorn familiar més proper amb el marit i dos fills. Significativa és l’escena en què un dels col·laboradors de Nyborg, Bent Serjo, li recorda que el seu partit ha lluitat des de sempre perquè els danesos puguin conciliar la vida laboral i la familiar i a l’hora de la veritat els alts càrrecs del govern són els primers que no poden fer-ho.
La gran virtut de Borgen, doncs, és que és creïble, encara que, en alguns moments, la relació amb els mitjans és més ficció que realitat. A més l’espectador se sent molt més identificat amb el sistema polític danès, semblant al nostre, que no pas amb el nord-americà i no cal que faci una master class com alguns cops passava a l’Ala Oest o House of Cards. Fins i tot, la primera ministra d’Escòcia i successora d’Alex Salmond, Nicola Sturgeon, s’ha declarat fervent admiradora d’aquest drama polític.
Per tots aquests motius i, sobretot si us agrada la política, un recomano que no us perdeu Borgen —la trobareu a la xarxa, penjada al Yomvi de Canal Plus o en DVD—. I si encara no us he convençut us deixo el tràiler.
[sz-youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=bz_SyOXB1kM” /]
Autor: Marc Bataller @marcbataller
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
- Web: http://www.caperrada.com
- Twitter: https://twitter.com/marcbataller
- Facebook: https://www.facebook.com/marc.b.serra