El 2009 Tomm Moore ens oferia una fantasia animada amb The secret of Kells, en què un jove monjo desobeïa el seu oncle per adquirir coneixement. Ara, sis anys més tard, Tomm Moore trasllada a la pantalla la llegenda de les Selkie amb Songs of the sea.
Un selkie, a la mitologia celta, és una criatura amb forma de foca però que té la capacitat de despendre’s de la seva pell i transformar-se en homes o dones d’una bellesa inigualable. Un cop el Selkie es desprèn de la pell l’ha d’amagar a prop del mar, entre les roques, perquè cap ésser humà la trobi. Si fos així, aquest fet podria exigir al Selkie que es convertís en la seva parella.
Amb la llegenda com a punt de partida, Songs of the sea ens explica les aventures de dos germans, Ben, el gran, molt unit a la seva mare, i Saoirse —pronunciat Seer-sha—, la germana petita, i a qui el seu germà culpa per la mort de la mare durant el part de Saoirse —no, no només Disney es carrega les mares— . Quan troben la petita mig morta a la vora del mar (viuen en un far) i cedint a les pressions de l’àvia, el pare envia els dos fills a la ciutat. A partir d’aquí comença la descoberta de qui és realment Saoirse, dels perills a què està sotmesa a causa del seu origen i de les aventures que haurà de passar el seu germà Ben per protegir-la.
Un film bellament il·lustrat per Toom Moore que, igual que va fer en el seu primer film, recorre al dibuix tradicional, fugint de les tecnologies i dels dissenys 3D, per transportar-nos a una terra plena de misticisme i històries d’éssers fantàstics, gegants tristos, amb un dibuix simple però alhora ple de matisos i on l’important són les relacions personals, tot banyat amb una banda sonora fantàstica.
Song of the sea, que competia amb The boxtrolls, Como entrenar a tu dragón 2, El cuento de la princesa Kaguya i la guanyadora, Big hero 6, transportarà els més grans a la seva infància i als més petits els obrirà un món de fantasia que fins ara desconeixien i, si aneu al cinema amb fills de pocs anys de diferència, segur que trobareu similituds amb el germà gran.
Potser, si heu arribat fins aquí, heu pensat que aquest article és massa cursi, massa ple de dolçor i paraules boniques. DONCS SÍ! Song of the sea ha aconseguit fer el que fa molts anys que cap film, ja sigui d’animació o de personatges de carn i ossos, ha aconseguit fer: que em caigui una llàgrima. I és que l’escena final de Song of the sea és d’aquelles que si no et fan emocionar més val que t’ho facis mirar.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats