Torquemada
Els pactes amb el diable, amiga Cersei, ja ho tenen això, t’acaben cremant. L’inquisidor major de King’s Landing i els seus servents saben que t’has enllitat amb destacats membres de la teva pròpia família -no cal que diguem noms- i aquesta és un llibertinatge que ha de ser castigat. I tu Tommen, que ets l’únic de la família que fornicaves legalment, o sigui amb la teva esposa, has quedat ben fotut: sense reina, sense mare i el pare incestuós a can Pistraus. És el que passa quan els fanàtics, no només els medievals, veuen el millor regal que ens ha donat la natura, el sexe, com una perversió. La religió representa sovint allò contra el que pretén lluitar: el mal.
Hannibal
Però parlant de tortures, depravacions diverses, sexe i fanàtics, el primer del rànquing continua essent Ramsay de Winterfell. Jo dedicaria només un episodi a veure com el maten, arracant-li la pell mil·límetre a mil·límetre mentre Sansa i Theon se’l miren amb la satisfacció de la venja legímita. No se li pot dir només fill de puta (que de fet ho és) sinó que cal buscar definicions superiors. Fins i tot desitjo que Stannis lliuri, si fa falta, la sang de la seva pròpia filla a la bruixa Melisandre perquè l’excèrcit maelït de l’últim dels Baratheon no només prengui Winterfell sinó que pugui fer amb tots els Bolton un homenatge a la nostrada matança del porc. Els crits d’aquells animals encara em desperten de nit eriçant-me la pell.
Tomàs d’Aquino
I parlant de sexe i religió no té sentit que la divina congregació dels vigilants del mur hagin de fer un vot de castetat, com si això fos un avantatge per protegir els set regnes dels salvatges o els night walkers. L’única maledicció en el camí de la vertadera santetat i de la revelació divina, el que segueixen Sam i Gilly, és aquell de les pel·lícules de terror. Folla i moriràs. És un risc que cal córrer. Fins i tot un guerrer com Bronn és a punt de deixar la vida per un truc de seducció letal. Hi ha visions i sobretot accions per les quals val la pena arriscar-ho tot. I si no, pregunteu-ho als dominicans.
Spartacus
L’aparició de Jorah a l’arena de Meereen ja sabem a quina infame sèrie ens recorda. Personalment des que vaig veure morir Russel Crowe al Colisseu de Romà no hi haurà cap altre gladiador que li arribi a la sola de les sabates.
Això sí, la mirada encreuada de Daenerys i Tyrion val un imperi. Mai més ben dit.
Epíleg: Girona is coming
Davant dels incrèduls i infidels que encara posen en dubte la nostra veritat, que precisament la ciutat on es va fundar l’ordre d’Els Bastards serà l’escenari d’una part rellevant de la sisena temporada, només podem dir una cosa, comenceu a reservar tot el mes de setembre. La nostra veneració pel tron de ferro ha estat recompensada. Coneixerem (tocarem!) en persona les Sand Snakes o Jamie Lannister?
Seguirem informant.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda