Refugiados és una producció d’Atresmedia amb comercialització de la BBC amb una temporada de 8 capítols de 50 minuts de durada i protagonitzada per Natalia Tena, Will Keen i David León.
Sinopsi oficial:
La humanitat pateix el major èxode de la història quan de sobte 3.000 milions de persones del futur viatgen al present fugint d’un imminent desastre global. Els refugiats només han de complir dues normes. No poden parlar del futur i no es poden posar en contacte amb les seves famílies. Al mig de tot aquest caos que agafa per sorpresa la humanitat, un refugiat arriba a casa d’una família que viu aïllada al mig del bosc i els capgira la vida.
No em negareu que la premissa inicial és collonuda, o almenys a mi m’ho sembla, per tant el dia de l’estrena simultània a totes les cadenes d’Atresmedia vaig començar el llarguíssim doble capítol pilot (de més de 2 hores de durada) amb ganes, unes ganes que es van anar esvaint ràpidament conforme anaven passant els minuts.
Lenta, avorrida, freda, incoherent, sense trempera i amb un doblatge desastrós. Li salvaria l’ambientació, els actors i aquest punt de misteri que hi aporta la ciència-ficció. Diuen que la utilització de la ciència-ficció per camuflar temes d’actualitat és la raó de ser del gènere, per tant suposo que la sèrie aprofitarà per abordar temes com ara el tracte que donem a la immigració, l’èxode, la solidaritat, l’explotació dels recursos naturals o la intolerància.
Centrem-nos:
D’acord, tenim 3.000 milions de refugiats, però la trama se centra bàsicament en la família Cruz, formada pel matrimoni de Samuel i Emma amb la seva filla Anna, i en com la seva existència idíl·lica i tranqil·la canvia dràsticament amb l’arribada d’Àlex, un refugiat (il·legal) ben guapot que es passa les normes per on li sembla i els explica el motiu de la seva visita i fins i tot qui l’envia des del futur. La família Cruz lluita aferrissadament per mantenir-se unida tenint en compte els perills que els vénen del futur sense ser conscients que el que realment pot destruir la seva família són els secrets del passat.
Amb l’excusa d’un passat ple de secrets i un futur que no es pot explicar, els guionistes poden anar afegint incògnites i misteris que no sé si podran arribar a resoldre, per tant de moment em dedicaré a formular als guionistes algun dels meus dubtes inicials:
- Cal que 3.000 milions de refugiats (potser s’han passat no?) viatgin a un present que ja està superpoblat? No hauria estat més intel·ligent viatjar al passat on l’escassetat de recursos no fos tan evident?
- Per què els personatges no al·lucinen literalment amb l’arribada de 3.000 milions de persones del futur? Els veïns de la petita població on està ambientada la sèrie no reaccionen amb l’alarma inicial que un fet d’aquestes característiques hauria de provocar. No hi ha sensació de caos ni desconcert. Com a molt veiem alguna cara de desconfiança equiparable a la que fa la gent dels pobles petits amb l’arribada dels visitants de cap de setmana o estiuejants.
- Per què algunes persones tenen la seguretat que trobaran els seus descendents entre els refugiats quan ells haurien d’haver mort i per tant els seus fills no van arribar a néixer mai?
- Què passarà quan algun dels personatges del present es trobi cara a cara amb el seu jo del futur?
- Podran conviure mínimament en harmonia persones del present i del futur compartint els recursos o per contra miraran d’eliminar els nouvinguts? Però, i si aquests nouvinguts són els seus fills?
No sé si aquests dubtes i els que s’aniran afegint es resoldran o no, si els guionistes se’n sortiran amb una trama perfectament lligada que ens deixarà amb la boca oberta o fracassaran en l’intent (recordo que l’ombra de Flashforward pot ser molt allargada, i de vegades els guionistes emboliquen tant la història que finalment no saben com tancar la trama principal o subtrames que es van creant…). De moment jo la deixo aquí, que ja hi ha massa sèries per veure i si al final de temporada llegeixo que m’he perdut una bona sèrie em menjaré les meves paraules, demanaré perdó i m’hi tornaré a posar. Tot i que alguna cosa em diu que no serà així…
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu