L’exèrcit de les tenebres
Patapam. He caigut del sofà. La batalla final, s’ha de dir, és una orgia poques vegades vista en la televisió. Una altra cosa és el cinema, és clar. Se li acosta, potser, el brutal setge a Jerusalem de la infravalorada World War Z i, com no, el simpàtic excèrcit de Sam Raimi contra Ash a la tercera part d’Evil Dead, un clàssic immortal que va inspirar el mateix Martin a l’hora de crear els seus zombies medievals. Fins i tot per als lectors dels llibres, el desenllaç i l’emboscada són inesperats. El rei dels Night Walkers mirant als ulls de Jon Snow mentre reviu els morts amb els braços oberts és una imatge molt més pertorbadora que les cinc temporades senceres de Walking Dead, per no parlar de les criatures amb els ulls blaus mirant-nos fixament, com a Village of the Damned. Per un moment el fat d’Snow, caigut a terra, sembla està escrit, i no pas amb lletres d’esperança. Però qui té una espasa d’acer valyrià, és clar, té un tresor.
Moltes vegades en el fragor d’una combat heroic he desitjat jo mateix prendre la destral i anar a tallar caps a dojo dels enemics. Deixeu-me passar! Arriba el destructor a alliberar-vos! Dilluns, mentre veia aquella massacre a Hardhome, vaig decidir que, de fet, ja estava bé a casa.
El pacte
Una aliança entre Daenerys i Tyrion ha de ser teòricament indestructible. Si sumem l’enginy i l’astúcia del nan al poder incontenible de la donzella Targareryen el món conegut ben aviat ha de caure als seus peus. Els consells sobre la fina línia que hi ha entre la crueltat desmesurada i la necessària crec que fa temps que l’apliquen els governants d’ara. És, perquè ens entenguem, una assignatura obligatòria a primer de Maquiavel.
Jo (no) confesso
Com a Lord Commander del blog us perdono pel plaer pervers que recorre el vostre cos mentre veieu Cersei postrada, torturada i humiliada. És més, us commino, a que gaudiu del moment amb plenitud. Però l’hem d’intentar comprendre. Penseu que si confessa li tallaran el coll. I si demana perdó, segurament també. La impotència probablement la durà a la bogeria. Si algú la treu del forat temo, que les gestes de l’enyorat Mad King quedaran ben aviat superades. Apuntador, doncs, ves-te amagant.
Sansa, en canvi, ens demostra que no sempre cal la tortura perquè et revelin un secret inconfessable. Oi Theon? A Winterfell em quedo amb la promesa de Ramsey, fer un feast for crows —precisament el títol de la quarta novel·la de la saga— amb l’exèrcit d’Stannis. Costarà, però, superar la tremenda invansió dels caminants de la nit. No me la puc treure del cap.
...to be continued
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda