Pròleg
Els servents de La Mort escombren les restes del plató per veure què se’n pot salvar de tot plegat. Ni Joan Gaspart i Enric Reyna plegats havien conjugat tanta destrucció en tan poc temps. La política de terra cremada dels guionistes, amb el beneplàcit de George RR Martin, ha deixat la majoria dels nostres herois assassinats, mutilats, enverinats, humiliats, malferits, amenaçats o torturats i amb un escenari apocalíptic al davant.
Stark
La maledicció d’aquesta família és infinita. Amb tot, hi ha dos moments d’alleujament que ens reconcilia amb la justícia universal. Arya, amb un síndrome d’abstinència venjatiu completament insuportable, finalment pot començar a descomptar noms de la llista de baixes en una escena tan memorable com poc recomanable per ànimes sensibles. És una manera de passar comptes digna del gore més tradicional, un acarnissament difícil de suportar amb els ulls oberts més de 10 segons. També és un respir veure Sansa saltar dels murs de Winterfell, sobretot quan abans hem escoltat el seu estimat príncep al camp de batalla: “My wife must be loneley”. I ens queda, és clar, l’Stark bastard, Jon Snow, l’home pel qual moltes pubilles catalanes estaven disposades a deixar-ho tot i a viatjar fins als confins del nostre món conegut. Feia uns quants episodis que la mirada d’odi d’Olly feia témer el pitjor. I bé, un altre heroi caigut. No vindrà d’un, ni de dos, ni de tres, ni de tres mil.
Lannister
Més cruel encara és el destí amb els principals enemics dels Stark i, de moment, posseïdors del tron de ferro. L’atonement de Cersei és d’una brutalitat tan volguda i descriptiva -l’insult brother fucker és dels que fa mal- que l’única resposta possible, dic jo, és que demà mateix s’aixequi i faci com Neró a Roma: cremar tot la p… ciutat. Això, o treure els ulls en persona i un per un o tots els membres d’els Sparrows. Encara desconeix, a més, el fat de la seva preciosa princesa Myrcella. No hi haurà prou temporades per davant per arreglar tot aquest desastre. Tampoc sap que Arya està viva, que Sansa està, de moment, fora del seu abast, i té un judici pendent per incest.
Baratheon
Si Cersei està de pega, què podem dir de l’etern aspirant al tron, Stannis? En un tres i no res ho perd tot, la guerra, l’honor, la família, la bruixa Melisandre i el coll. L’últim hereu legítim de Robert Baratheon, doncs, s’acomiada de tots nosaltres amb la mirada penetrant de mala llet de la qual sempre hem gaudit, si és que la màgia negra o alguna cosa pitjor no ho arregla.
Targaryen
Què fa una noia com tu en un lloc com aquest? És el que semblen preguntar-li a Daeneerys els Dothraki que l’envolten amb intencions gens amables. Coneixent com les gasten, diríem que ha begut oli. Paradoxalment la seva gran esperança és que un Lannister, Tyrion, restableixi l’ordre a Meeren i que un antic traïdor la pugui rescatar. Ànims.
Epíleg
Que Samwell hagi sobreviscut i vagi cap a la ciutat d’Oldtown ens dóna una pista rellevant de quin serà un dels nous escenaris de la sisena temporada, la gironina. Un mes i ja tenim el càsting aquí.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda