True detective va ser la sorpresa serièfila de l’any passat, una excel·lent sèrie que va fer que Nic Pizzolatto pugés quatre o cinc escalons cap als altars dels Showrunners on l’esperen Chase, Simon, Milch, Ball, Gilligan, Winter i alguns més. La sèrie era una meravella estètica (Cary Fukunaga, el director, hi posava molt de la seva part) i, en la petroquímica i contaminada zona d’aquella Louisiana tètrica, Matthew McConaughey i Woody Harrelson brillaven amb les seves interpretacions alhora que ens abocaven i ens feien entrar als móns creats per Bierce, Chambers i Lovecraft. El “Yellow King” del qual tant vam parlar i que ens va fascinar. Nic Pizzolatto ens va acompanyar després amb la novel·la (traduïda fa poc al català) Galveston, on, a través del malalt sicari Roy Cady, ens tornava a retratar els obscurs mons del crim al sud dels Estats Units i demostrava de nou el seu talent i la seva enorme habilitat narrativa.
La segona temporada era carn de comparatives i, consegüentment, de crítiques dels eterns guardians de les essències, que sempre que poden surten en processó exhibint el pas de “la primera era millor”. Sabent això, HBO (o qui sigui que ho ha decidit) ha optat per donar el protagonisme absolut a Nic Pizzolatto i l’escriptor ha optat per crear una nova sèrie, s’ha allunyat dels entorns rurals i ha construït un noir convencional. Aquesta segona temporada no provoca l’impacte visual de la primera i les interpretacions (tot i ser molt bones) no són igual de sorprenents que en la primera. Això és fruit que el pes dels personatges continua essent molt gran, però cap d’ells pren el protagonisme de Cohle i Hart. Com a bon producte del gènere negre, el protagonista principal és la ciutat, a més de les connexions corruptes entre la política, la policia i la criminalitat.
La sèrie ens transporta a Vinci, una ciutat fictícia dels voltants de Los Ángeles, plena de corrupteles i devastada per la crisi industrial. A partir d’aquí, les històries del corrupte policia Ray Velcoro (Collin Farrel), de la xèrif Ani Bezzerides (Rachel McAdams), del mafiós Frank Semyon (Vince Vaughn) i el traumatitzat policia exmilitar Paul Woodrugh (Taylor Kitsch, el fabulós Tim Riggins de Friday night lights) ens aniran explicant com és aquest món estrany de personatges turmentats i de societats en crisis.
La idea del seu creador ha estat el retorn al clàssic per alliberar-se del pes de l’èxit i del culte que va tenir la primera entrega de la sèrie. Per als fans (incloent-hi aquest que els escriu) del gènere negre, és una excel·lent opció i una bona notícia que ens permet afrontar aquesta nova temporada sense el pes enorme de l’excel·lent primera. Girem full, deixem-nos hipnotitzar per l’intro amb la música de Leonard Cohen i gaudim, valdrà molt la pena.
[sz-youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=LHA6Ek3vQQ8″ /]
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta