S’assegura que Charles Manson és la persona viva que té més seguidors. Això es deia quan no es podia comptabilitzar des de les xarxes socials, a partir de les cartes que rebia a la presó i del ressò mediàtic cada vegada que era noticia. Segurament és veritat, de fet no m’importa gaire, però a ell segur que sí. El seu objectiu era ser conegut a tot el món i tenir més fama que The Beatles i més força social que Jesucrist. A fe de Déu que, a vegades, sembla que ho hagi aconseguit. Més enllà del mite Manson, cal recordar que el paio és assassí, lladre, proxeneta, cap d’una secta que va batejar com La Família i que, entre altres delictes, van matar, l’any 1969, Sharon Tate, esposa en aquell moment de Roman Polanski, de qui esperava un fill. Va ser condemnat a pena de mort, condemna que li va ser canviada per cadena perpètua quan es va abolir la pena capital a l’estat de Califòrnia.
Ara ha tornat al panorama mediàtic gràcies a la sèrie de John McNamara, Aquarius, que arrenca a mitjans del 1967 i centra l’argument en la vida d’un inspector de policia de Los Angeles, Sam Hodiak, interpretat per David Duchovny, que investiga el segrest d’una adolescent de classe alta per part de la banda de Charles Manson. Hodiak ha viscut des de sempre a la zona de Hollywood, per tant té molts coneguts i enemics, i sap com moure’s entre la fauna rica i republicana, els revolucionaris de raça negra i el comerç de droga, armes i dones. Tot i haver escapat del clixés policíacs d’aquesta època, de tant en tant Hodiak cau en les temptacions de l’alcohol, dones dolentes i vicis diversos, això sí, mantenint l’honradesa i l’honestedat. No vol ser una sèrie centrada únicament en Charles Manson i en la seva vida, a més la majoria de coses són inventades, tot i que en alguns aspectes són fidels, com la gravació del seu disc, que podeu escoltar en aquest enllaç.
La gran sort d’Aquarius és que té la capacitat de diversificar la trama i parlar d’altres temes importants a l’Amèrica de finals dels seixanta. Ens explica la dificultat de les dones per mantenir-se en feines destinades només a mascles, també planteja la problemàtica de la guerra del Vietnam, amb les diverses opinions del servei que va fer al país segons la mirada dels combatents i dels que van veure la guerra de lluny. També les lluites racials, la discriminació, la corrupció política i les injustícies socials formen part de l’univers Aquarius. Com veieu és una sèrie completa, diversa i que fuig del típic format policial. Com es pot observar en les variades investigacions, moltes no acaben de trobar el veritable culpable. No sempre es poden atrapar els criminals.
Només puc parlar a favor de la sèrie, vull pensar en positiu, i per això destaco tots els actors i actrius, convincents i realistes, les històries per la senzillesa de la trama i la lògica de la resolució (quan s’emboliquen massa em poso nerviós i aquest no és el cas), i, per damunt de tot, l’excel·lent tria musical, mai gratuïta. Us en poso un parell d’exemples: quan la noia policia té ganes de participar d’una investigació dins dels platós de rodatge de Hollywood sona la grandiosa cançó de Louis Prima, I wanna be like you. També en un moment de gresca i excitació en el refugi de La Família sentim de fons Helter skelter de The Beatles, la cançó preferida de Charles Manson, que fins i tot la llegenda diu que va influir tant en ell que el va portar a cometre els assassinats a casa dels Polanski a Beverly Hills.
Us recomano que hi feu una ullada i descobriu aquest aquari, que, com diuen ells mateixos, té l’aigua estancada i necessita una neteja. Sembla que ens han deixat una mica de brutícia per a la segona temporada, que, tal com es veu en el darrer capítol, tindrà molts fronts oberts.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1