El més fàcil per parlar de The brink seria tirar de tòpic, posar-la en relació amb Veep, una altra de les creacions d’HBO, i dir que si Veep és la cara B de la vicepresidència, la sèrie dels germans Benabib ho és de la Secretaria d’Estat. Aquesta idea és en part certa, però no és del tot exacta. Totes dues sèries (i també hi podem incloure Alpha house, d’Amazon), tenen en comú que s’inclouen dins de la sàtira política però difereixen en molts punts: el primer evidentment és l’estil, Ianucci té un to molt característic i molt marcat pel llenguatge esmolat que tants rèdits li va donar a The thick of it, en canvi The brink assumeix un to més de vodevil en què les situacions fan que els personatges traspassin el límit del ridícul. També es diferencien en les línies argumentals mentre que a The brink, tres línies i tres personatges són les principals trames que s’aniran entrecreuant, a Veep Selina Meyer i el seu equip formen junts quasi sempre la mateixa trama. Però sí que podem dir que ens trobem amb una comèdia satírica, amb capítols curts i una gran dosi de mala llet, una fórmula que amb molts matisos ha donat grans alegries a HBO.
La sèrie es basa en el fet de satiritzar la política exterior d’una gran potència i ho fa a través de tres personatges, el secretari d’estat Walter Larson (Tim Robbins), un cràpula amb clares tendències alcohòliques i amb fascinació per a les prostitutes, Alex Talbot (Jack Black) un funcionari de l’ambaixada dels EUA al Pakistan gris i ridícul i un pilot de caça bombarder addicte a les pastilles, Zeke Tilson (Pablo Schreiber). Tots es troben en una situació límit, amb un conflicte internacional de dimensions extraordinàries a punt d’esclatar. A partir d’aquesta situació s’anirà desenvolupant una trama que comporta situacions i moments de gran hilaritat. En el pilot tens la sensació que la sèrie no ha agafat del tot el to més adequat, però que un cop presentats els personatges i les situacions els bons moments seran més habituals.
La trama és, si em per
meteu tornar als tòpics, la versió còmica de Homeland i té un referent cinematogràfic clar (tot i que hi està encara molt lluny) amb Dr. Strangelove, de Kubrick. Si repassem les trajectòries dels creadors, els germans Roberto Benabib (Weeds) i Kim Benabib i Jay Roach (Austin Powers, Los padres de él o En campaña todo vale) ja veurem cap on va la sèrie, una sèrie difícil d’entendre sense les grans interpretacions de Jack Black o Tim Robbins, que al meu entendre són les que hi donen un plus de nivell.
The brink és una sèrie entretinguda i valenta (no és fàcil fer humor sobre els conflictes internacionals globals), però que esperem que amb el pas dels capítols acabi aconseguint un to que transcendeixi la sàtira i el vodevil clàssic, per poder dir (si ho aconsegueix) que és una de les comèdies de l’any. De moment, wait and see…
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta