Des de Cujo que veig els gossos de raça Sant Bernat de manera diferent i ara, amb Grizzly (Red machine hunt or be hunted), de David Hackl m’he convençut que els óssos com més lluny millor.
La meva relació amb aquests plantígrads va començar amb en Jackie i la Nuca en aquell bosc de Tallac de record dramàtic. Més tard, gràcies a en Misha i a Grizzly Adams, els óssos semblaven uns animals de companyia, suaus, amables, “amorosos”. Com passa amb quasi tot, quan s’arriba a l’edat adulta ens adonem que la vida no és tan senzilla ni tan bona. Comencem a descobrir el costat fosc de les coses. Jean Jacques Annaud ens ensenya a El oso la imatge més natural i salvatge, a Lost l’ós polar ja ens adverteix del perill, en Werner Herzog ens recorda que no es pot jugar amb ells a Grizzly man i, ara, a Fortitude, l’ós és un devorador de carn humana. Només ens faltava l’assassí psicòpata pelut, no parlo del divertit Ted, sinó de Red machine.
La pel·lícula no passarà a la història per cap motiu, l’argument és el típic (retorn del fill pròdig amb passat obscur que busca la redempció i el perdó), l’acció transcorre en un lloc natural paradisíac on conviuen els animals lliurement, els caçadors furtius, els ecologistes i els defensors de la llei. Apareix un ós descontrolat, rabiós i venjatiu que provoca que els humans s’uneixin en un objectiu comú: eliminar-lo. Filmat com si estiguéssim als anys vuitanta, el film té totes les característiques d’aquella època: sang, membres arrencats, situacions dramàtiques insulses i diàlegs trets d’una fotonovel·la (m’adono que estic fent referents molt antics, em faig gran…)
En aquest frondós bosc, hi apareixen moltes cares conegudes: James Marsden, Scott Glenn, Billy Bob Thornton i Piper Perabo, però el gran 
protagonista és en Bart the Bear, en el paper de l’slasher més animal. Va debutar quan tenia un any a Dr. Dolittle 2, i en aquests darrers catorze anys ha participat en pel·lícules com ara Into the wild o An unfinished life, i serà recordat per la majoria de bastards per la seva intervenció en el capítol The bear and the maiden fair de la tercera temporada de Game of thrones.
La teoria per la qual els óssos ataquen els humans és la mateixa que a Fortitude: no troben menjar i baixen a la vall a buscar-ne, igual que els porcs senglars a Collserola. Aquí us deixo la proposta d’una versió catalana i més gore de La princesa Mononoke. Qui s’hi anima?
Acabo amb una semblança raonable. En publicitat tot s’hi val, no?
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1