Menú de navegació+

‘Marvel: Agents of SHIELD’, o com ressuscitar un cadàver putrefacte

Publicat el 14 juliol, 2015 per a Sèries | 4 comentaris

A+ | a-

marvel-agents-of-shield-capital-america-iron-man-civil-war-vengadores-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaAquest mes de setembre farà un parell d’anys, degut en gran part a l’èxit assolit pel tancament de la Fase 1 de l’Univers Cinematogràfic Marvel (UCM), que La casa de les idees decidí fer el salt a la pantalla petita amb la sèrie que ens ocupa, basada en les aventures d’una unitat d’agents de SHIELD encapçalada per: l’agent Coulson ─en Clark Gregg─, la xineta repartidora de galetes de la fortuna ─la Ming-Na Wen─, l’espia trenca calces ─en Brett Dalton─, la parelleta de científics nerds ─l’Iain De Castecker i l’Elizabeth Henstridge─ i la hacker rebel ─la sexy i exòtica Chloe Bennet─. Doncs fou innegable la decepció majúscula, si més no considerant d’on veníem i les expectatives generades amb els Avengers del bo d’en Josh Wheddon. La ressenya del Bastard Camps i les set qüestions, tot i ser més destructiva que el Doctor Bruce Banner en plena crisi d’ansietat, descrivia molt bé els defectes que podíem observar a partir d’algunes de les respostes, tant pel que fa al pilot com a la primera part de la temporada, realitzant un exercici de precognició gens menyspreable ─tindrà poders?─.

marvel-agents-of-shield-capital-america-iron-man-civil-war-vengadores-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaAra bé, no sé si els germans Wheddon dominen el català occidental i van llegir el post, o simplement es van adonar de l’Univers Marvel (UM) a la seva disposició, que el salt qualitatiu durant la segona part de la temporada resultà espectacular: vàrem passar d’un relat fred, asèptic, format per un càsting relativament fluix i uns episodis autoconclusius amb més forats de guió que un formatge Gruyère; a un de molt prometedor. El producte no es limità a ser el preludi i complement de la trama de Captain America: The Winter Soldier ─tal com ens ho havien promès─, sinó que ens sorprengué amb uns efectius girs de guió arran dels fets succeïts paral·lelament al film, no sense abans haver treballat un arc argumental propi a partir del misteri de la resurrecció de Mr. Coulson. Això, senyores i senyors, era el mínim que se l’hi podia demanar a una sèrie de Marvel Studios amb pretensions de combinar espies i superherois.

Arribem a la segona temporada

Un cop finalitzada la primera temporada i havent salvat finalment els mobles, la segona ens va generar grans expectatives. Deu episodis més tard, la consagració. Doncs Marvel: Agents of SHIELD (MAOS) es consolidà com a un complement ideal de l’UCM amb identitat pròpia. Arribats a aquest punt, analitzem a grans trets per què.

marvel-agents-of-shield-capital-america-iron-man-civil-war-vengadores-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaPer començar, la trama principal d’aquest segon assalt ha agafat pes i ritme des del primer capítol, mantenint relació tant amb l’UM com amb l’UCM. Per tant, l’arriscada aposta per adaptar la mitologia desenvolupada als còmics, ha resultat ser la resposta a la manca d’identitat exhibida durant els episodis inicials de la primera temporada. Sense voler-vos avançar gran cosa, només us diré que l’argument gira al voltant de la biotecnologia d’una de les dues races alienígenes més populars pels habituals de l’UM, i que un membre d’aquesta es diu Ronan The Accuser. Tanmateix, si no coneixeu els còmics o no heu vist Guardians of the Galaxy no sabreu ni d’on us baixa, en cas contrari, entendreu de qui es tracta, a quina raça pertany i estareu xalant. Vinga va, em deixo anar pels que es troben en el primer cas, que el serial tampoc s’acaba d’estrenar: l’arc argumental central de la temporada tracta sobre la boira terrígena dels Kree ─una raça alienígena superior─, la qual atorga poders a uns determinats humans ─coneguts com a Inhumans─ o destrueix a aquells qui no formen part d’aquesta subraça.

D’altra banda, l’equip d’en Coulson ha madurat i s’ha definit alhora que reforçat amb la incorporació de nous personatges, la majoria d’ells, claus en el desenvolupament de la història. MAOS ha desenvolupat una trama coral en diferents fronts que encaixa a la perfecció, fent palesa una cura exquisida tant pel que fa al tractament dels personatges com a la narració principal. Sense cap mena de dubte, esdevé una gran obra d’enginyeria narrativa, caracteritzada per l’equilibri, el ritme, els girs precisos a la vegada que sorprenents i per dos clímaxs antològics.

marvel-agents-of-shield-capital-america-iron-man-civil-war-vengadores-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaEn tercer lloc, el càsting: a banda dels personatges evolucionats des de la primera temporada, se’n sumen de nous i rodons des de l’inici, com per exemple en Lance Hunter o la Bobbi Morse ─A.K.A. Mockingbird─ interpretats respectivament per en Nick Blood i l’Adrianne Palicki ─quina química que tenen aquest parell!!!─. Ens trobem amb actors de l’alçada d’en Kyle Mac Lachlan o en James Edward Olmos, duent a terme papers rellevants i transcendents en la història, la qual també es veu enriquida per un gran nombre de secundaris, molts d’ells adaptats a partir de personatges dels còmics, qui van apareixent durant el transcurs dels esdeveniments; tant de manera casual com causal.

Per acabar, un altre dels factors que ressuscita el cadàver putrefacte, és el vincle entre la proposta televisiva i la cinematogràfica, independent alhora que relacionada. En aquesta temporada un capítol compleix les funcions de preludi d’Avengers 2: Age of Ultron, alhora que durant tota ella s’assenten les bases de cara al plat fort que promet ser Captain America: Civil War, esdevenint MAOS l’eix vertebrador de les produccions més rellevants de l’UCM.

Què ens oferirà la sèrie en un futur pròxim?

marvel-agents-of-shield-capital-america-iron-man-civil-war-vengadores-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaSegurament podríem aprofundir més en les virtuts que han ressuscitat el difunt en descomposició, o enumerar-ne més, però la veritat és que el text es faria interminable i les cartes dirigides als Bastards suplicant o exigint que plegués d’escriure no serien poques. Ara, tan sols m’agradaria comentar-vos per sobre el que presumiblement ens espera de cara a la tardor. Per la següent temporada a la vista, la qual en principi complirà la funció de fil conductor per la propera gran producció de Marvel Studios, es preveu una nova incorporació més que interessant, els Secret Warriors: uns Avengers secrets formats per Inhumans sota la protecció de l’agent Coulson i amb tota probabilitat vinculats a la premissa de la imminent Civil War. És a dir, un nou ventall de possibilitats per la sèrie que podria ser la flor i nata.

Finalment, desitjo amb totes les meves forces que la salut m’acompanyi per gaudir de les noves propostes televisives de Marvel Studios juntament amb MAOS ─Daredevil, Jessica Jones, Agent Carter, Luke Cage i The Defenders─, les quals poden fer encara més gran l’arriscada aposta de La casa de les idees, simultàniament amb les produccions cinematogràfiques previstes pels 4 anys pròxims. Bastardes i bastards, l’espectacle sembla no tenir límits. Aixequem-nos del sofà i aplaudim aquesta valenta proposta fins que ens sagnin les mans.

Víctor Ribas

Autor: Víctor Ribas

Cinèfil, serièfil, antic devorador de còmics bastard i una mica massa tocat per la tramuntana

  • Web:

4 comentaris

  1. 1 – Hi ha una cosa amb la que no puc estar d’acord de cap de les maneres, no pot ser que un blog de gent que gaudeix de la cultura caigui tant baix:
    El Gruyère de veritat no té forats! El dels forats és l’Emmental.

    2 – Solucionat el problema principal del post, continuem: No exageres una mica amb lo del cadàver putrefacte? Putrefacte per 12-15 capítols? Al final de la primera temporada ja havia remuntat i aconseguit un bon producte. Cert que estava greument ferit i es temia per la seva mort, però en serio ja havies mort i enterrat la serie feia tant de temps? Quines presses, tu… Jeje
    Durant la primera temporada, fins que no van començar les trames que lligaven amb la pel·lícula, la serie anava sense rumb i sense gracia, cert. Però tot i que va fer molt mal per ser la primera temporada (no tenia una base de fans i, si no fos perquè era MARVEL, els pocs que tenia els hauria perdut abans de començar a rodar correctament), es va aixecar a temps.

    3 – Una cosa que sí que han encertat després de Winter Soldier és que MAOS no només se centra en explicar una historia que passa entre les pel·lícules, si no que realment expandeix l’UCM amb molta informació que, a les pel·lícules, es troba a faltar. Això permet fer trames molt més potents i continuistes.

    4 – Sort n’han tingut dels inhumans perquè, si no els haguéssin tingut, els drets de la FOX respecte als mutants els haurien deixat amb el cul a l’aire.

    PD: Adrianne Palicki té química, física, biologia, filosofia i tot el que faci falta, jejeje

    • Víctor Ribas

      És cert el que dius del Gruyère, però és una frase popular i jo de gastronomia no hi entenc un rave. Pel que fa a la resta: vejam, que més de mitja temporada sense enganxar és excessiu, jo aguantava per esperança i ja ho has dit bé, si no fos perquè era l’aposta de Marvel, l’haurien cancel·lat a la meitat. Ara ens queda una sèrie amb molt recorregut (Civil War, Guardians, Inhumans i les Infinity Wars). Respecte als Inhumans, seran una peça tant o més important que SHIELD, en 3 anys pel·lícula i si només fos la Palicki…la Chloe tela. Les dones crec que tampoc es poden queixar. Aquesta sèrie té un marge de creixement brutal i d’ara endavant penso que tindrà més pes en l’UCM. Vist el que em vist fins ara, els mutants ja estan bé a FOX…Marvel va sobrada d’Univers.

      • Gran post company!! Jo he gaudit molt amb la sèrie, tant o més que amb les pel·lícules, tot i que es complementen perfectament. Sort vaig tenir de la teva guia per poder fer el Propòsit Marvel!. Amb moltes ganes de la 3a

        PD: si li hem de fer forats al Gruyère… se li fan i punt!!!

  2. Molt d’acord amb el que exposes. La veritat és que a mitjan primera temporada vaig estar temptat de deixar-la córrer, però només per ser un producte Marvel, hi vaig continuar enganxat. I no me’n penedeixo. Primer, la trama HYDRA i la seva correlació amb les pelis i, després, l’aparició dels Inhumans (va costar molt que els anomenessin així) ha fet que la sèrie canviés el 100%
    Molt d’acord amb el que dieu de la Palicki i el Gruyère, dos conceptes que no cal que vagin junts, clar 😉

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*