[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=wzCUY_IhgkE” /]
Música: Demimonde (Main Title) – Abel Korzeniowski
En el moment d’escriure aquest post s’està emetent la segona temporada de la sèrie Penny Dreadful, amb un canvi en el plantejament de la història que també queda reflectida a la careta de presentació. Hi ha, evidentment, elements que no han canviat, com la magnífica música d’Abel Korzeniowski (us deixo aquest enllaç amb la banda sonora de la sèrie perquè en gaudiu), o l’aparició de l’aranya, un element protagonista a la intro de la primera temporada i que ara ha passat a un segon pla. L’aranya anava teixint la teranyina on tots podien quedar atrapats, aquest poder de crear un parany perquè qualsevol insecte hi quedi atrapat era el poder del maligne, que durant la temporada passada anava perseguint els nostres protagonistes, els quals revelaven els seus secrets i les seves passions. Aquella història enrevessada i de vegades massa complicada pel que ens volia dir, ha deixat pas a una trama més planera, no pas senzilla, de lluita entre el bé i el mal, sense explicar-nos en quin lloc hem de situar els protagonistes. Ja ho sabeu, la línia entre el bé i el mal és molt fina. Excel·lent posada en escena i impressionant Eva Green, que ha deixat de ser una patidora turmentada que només feia que cridar i obrir els ulls de bat a bat, i que aprofita un paper que li permet expressar tot el seu potencial interpretatiu.
La careta de la segona temporada introdueix alguns canvis interessants: com deia, continua amb l’aranya, també amb les imatges de dissecció de cossos i apareixen, finalment, les cares dels personatges principals Malcom Murray (Timothy Dalton), Vanessa Ives (Eva Green), John Clare (Rory Kinnear), Sembene (Danny Sapani), Victor Frankestein (Harry Treadway) i Ethan Chandler (Josh Hartnett), que finalment pot mostrar el seu, més que previsible, secret que es va descobrir en el darrer capítol de la primera temporada. A més no hi falta la simbologia religiosa, el tarot, i els animals representatius del mal com ara l’escorpí i la serp, tampoc no podia faltar la dosi de sang necessària i la sensualitat personificada en Dorian Gray (Reeve Carney).
Al final del post us deixo la careta que es va descartar per encetar la sèrie, recordeu que el primer capítol el va dirigir J.A. Bayona. Aquesta intro conté els elements caòtics i imprescindibles de la primera temporada, el mal representat per les bèsties, com anaven destruint, físicament i mentalment, els protagonistes.
Bon dissabte, bastards!
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=cXZlq-w2L9Q” /]
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1