La tercera, i millor fins ara, temporada d’Orange is the new black em fa pensar en una terminologia que està de moda en els àmbits socials i sanitaris: és una sèrie holística. El tot no és només la suma de les seves parts, sinó que transcendeix més enllà posant la mirada sobre totes les parts que formen, i influeixen, les persones. Des de la vessant biopsicosocial, i afegint-hi l’espiritual, Orange is the new black ens parla del que passa en un lloc concret, una presó, per poder extrapolar-ho a la societat actual. El meu propòsit és posar sobre la taula els temes més interessants d’aquesta temporada, que han contribuït a construir una història rodona, amb un bon desenvolupament i un gran final. Som-hi.
La privatització de la presó, després d’una mala gestió de l’antiga gerència, ens mostra els canvis més habituals actualment en els llocs de treball, que podem comparar amb les empreses del costat de casa nostra quan diuen que han d’optimitzar recursos, o fer una regulació de tasques per millorar la productivitat, o quan s’estan expandint per abraçar més mercat. Res, en definitiva ens diuen que volen més beneficis i que el que en sortirà perjudicat serà el client extern, que tindrà menys qualitat en el producte, i el client intern, que veurà reduït el sou i tindrà pitjors condicions laborals. La sèrie explica a la perfecció tot el procés de readaptació a la nova gerència, una gran oportunitat per tornar-nos a reafirmar que el que paga mana i que els sindicats han perdut pistonada.
El sexe, com deia el mestre Freud, és la pulsió preferida pels humans, a més de la mort. En les anteriors temporades el sexe era un divertiment, no tenia un pes específic més enllà de regalar bones imatges que alegraven les nostres retines. En aquesta temporada, a més, volen introduir humor i normalitzar el sexe com una part més de la vida, sense considerar-la una obsessió o un recurs gratuït. Les escenes sexuals no apareixen tant com abans, però s’han inventat un parell de perversions divertides (olorar calcetes i novel·la pornogràfica) que donen molt de joc a la trama. A més, es torna a posar en relleu la facilitat de la violació i el paper que hem de tenir tots per evitar la impunitat dels agressors.
Deixem enrere la part biosocial i entrem en l’espiritualitat, un aspecte que ja s’havia tractat anteriorment a la sèrie i que ara han ordenat per poder donar presència a les religions majoritàries (curiosament, sembla que l’hebrea és la millor de totes… lobby?) i al funcionament de les petites sectes de culte. Com que l’espiritualitat va més enllà de la religió, també hi anem trobant exemples de temes importants que permeten a les persones treballar aquesta faceta, com ara el repàs de les coses que han donat sentit a la vida, o la satisfacció de deixar alguna herència a generacions futures, o la defensa dels valors personals.
He deixat per al final la part de psicologia de les persones. Aquesta temporada han fitxat una psicòloga per poder tractar el tema amb una mica més de seriositat, tot i que mai han deixat de fer-ho i que els exemples relacionals, les fòbies, l’ansietat, la tristesa, el rancor i les múltiples emocions humanes es tracten amb respecte i humor. Què més podem demanar?
No vull acabar sense destacar a l’ampli espectre de personatges que ens regalen moments inoblidables. Gràcies a flashbacks molt ben definits, situats en moments rellevants i mai gratuïts, ens acabem enamorant de tots i totes les protagonistes d’ Orange is the new black. Difícilment es pot escollir entre: Piper, Red, Crazy Eyes, Taystee, Dayanara, Poussey, Big Boo, Caputo, Mendoza, Healy, Lorna, Doggett, Wanda, Norma, Flaca, Alex, Burset…
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1