Evidentment la resposta es contesta sola, no existeix la perfecció i menys si és un producte nord-americà. En aquell país valoren gairebé més l’error i el fracàs que la victòria, per tant no poden construir res perfecte perquè no ho podrien millorar. Si fossin japonesos seria una altra història. Ara bé, és difícil trobar algun element negatiu a Inside out, tant personalment com professionalment crec que és una gran història, ben realitzada i molt pedagògica.
Quan els crítics del festival de Canes van quedar amb les mans gastades de tant aplaudir després de la projecció del film, vaig pensar que alguna cosa estava canviant en el panorama cinematogràfic. O Pixar-Disney havien trobat la fórmula màgica per agradar a tothom o els menús del festival tenien additius al·lucinògens. Guanya l’opció primera, Inside out no decebrà a ningú. Han construït un univers tan fantàstic, divertit, emocionant i espaterrant que fa gaudir nens i adults, perquè explicar el funcionament de part del nostre cervell des de l’emoció és una fórmula infal·lible. I ho fan de manera genial!
No revelaré la pel·lícula perquè mereix un visionat sense gaires explicacions. Només us diré els motius pels quals és obligatori veure Inside out (sí bastards i bastardes, hi ha moments en què se us ha de marcar el camí perquè sinó només esteu enganxats a zombis i coses rares).
El ritme de la pel·lícula és infernal, no hi ha descans, ens passegen per l’univers cerebral sense pausa en un recorregut pel magatzem dels records, allà a on tots en veurem algun de propi, o per la fàbrica de somnis, el parc temàtic de la imaginació, la creació del pensament abstracte, el subconscient i molts més espais màgics. Aquest periple no el fem sols, ens hi acompanyen tres personatges fantàstics que busquen el retorn a casa i que en aquest camí creixeran i maduraran, de la mateixa manera que ho feien als anys vuitanta els personatges d’Els goonies o Stand by me, referents de tota una generació.
En l’àmbit pedagògic aprenem a detectar les emocions, a saber per què serveixen i ens adonem que totes són necessàries, també ens ensenyen com es crea la personalitat i com a partir de les experiències pròpies apareixen els valors més profunds de la nostra vida. La facilitat amb què la pel·lícula explica la memòria, l’emmagatzemament de records i com aquestes vivències van construint la persona són tan espectaculars que, per això sol, ja mereix un aplaudiment dels professionals de la psicologia. A més hi hem de sumar l’explicació perfecta d’un procés de pèrdua i com s’ha d’afrontar, primer des de les emocions, després des de la raó i finalment actuant.
Actualment estem avançant cap a noves maneres d’aprenentatge ─als EUA fa temps que ja les han integrat─ en què la intel·ligència emocional té la mateixa importància (o més) que adquirir coneixement teòric. La intel·ligència emocional, de manera resumida, consisteix en el coneixement de les emocions, la detecció de les pròpies, l’acceptació d’aquestes emocions i la manera de gestionar-les. Inside out ajudarà que tothom comenci a pensar en el tema, i com que es convertirà en la pel·lícula de l’any, ja en podeu estar segurs, i com que aquest Nadal tots els nens compraran les seves emocions preferides en forma de ninot, construirem el camí cap a una societat que conegui i actuï des de les emocions, en la que serem més lliures i feliços.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1