Stephen King fa molt de temps que va en caiguda lliure. El seu boom literari, que va permetre produir els films de terror més representatius dels anys vuitanta (Carrie, Cujo, El resplandor, Los chicos del maíz, La zona muerta o Cementerio de animales) es va acabar quan va publicar La tienda (Needful things), novel·la que ja denotava cansament en la seva fórmula de posar el món de l’horror i la ciència-ficció en la societat capitalista dels vuitanta amb vampirs i extraterrestres presents en els centres comercials, cinemes i instituts americans, molt semblant als preceptes del cinema de Steven Spielberg, però amb un punt més terrorífic, sobretot per la influència que supura subterràniament i en totes les seves històries el gran Richard Matheson, escriptor i guionista que no ha estat prou reivindicat, sobretot per l’ona expansiva de la seva fèrtil imaginació en el cinema i literatura de terror americans de la segona meitat del segle XX. Però no fem un tractat literari de tot això i posem-nos en el punt que volem tocar avui: Under the dome.
Under the dome potser és una de les millors novel·les de l’autor que ha fet entre la mediocritat de les últimes obres. Un poble a Maine es troba un dia atrapat dins d’una cúpula de la qual no pot sortir. El que passa a dintre és un pur joc de personatges del millor King dels vuitanta, amb una trama que funciona, i una energia neoecològica i anti-Bush que impregna les seves planes de mala manera.
Veient aquesta oportunitat, la CBS va donar llum verda al projecte ─i la moda─ de fer un producte televisiu. L’entrada del primer episodi i el seguiment va ser espectacular (12 milions d’espectadors) i era el moment adient per crear un fandom com calia, sobretot perquè el tema televisiu no havia acabat de funcionar mai per Stephen King, amb sèries de poc impacte i diferent grau qualitatiu com ara Salem’s lot, The stand, The Langoliers, IT o Bag of bones. En plena tercera temporada, i després de seguir els personatges atrapats a la cúpula d’aquest poblet al nord de Maine, només podem dir que l’espectador té la pulsió d’enviar-los a tots a prendre pel sac, sobretot per l’avorriment que suposa haver allargat la trama com un xiclet i, en el meu cas, per l’absolut menyspreu de la CBS per no saber com controlar el manierisme d’efectes digitals de segona que col·loca a la pantalla de manera gratuïta, de manera que acaba de matar una història que podria haver tornat la fe als seguidors més hardcore de Stephen King.
6 milions d’espectadors ha tingut aquesta tercera temporada. Massa gent, dic jo. Estaria bé que la cancel·lessin per respecte al gènere de terror i la ciència-ficció.
No faran res. Ja ho sabem. I haurem de continuar aguantant.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo