És sorpenent.
Silicon Valley i Catch and halt fire milloren a la segona temporada. Totes dues tenen un nexe en comú: el món de les noves tecnologies. La primera és una sàtira de l’univers que rodeja Silicon Valley, a l’àrea de San Francisco, centre neuràlgic de les grans corporacions tecnològiques que dominen el mercat en aquests moments, dins d’una empresa fictícia anomenada Pied Piper. La segona se centra en la representació de l’època daurada dels primers anys del boom dels ordinadors al parc tecnològic Dallas-Fort Worth Silicon Prairie, a Texas.
Silicon Valley ja apuntava fort a la primera temporada, amb uns personatges tecnofílics hil·larants i un milionari curt de gambals, Peter Gregory, interpretat magníficament per Christopher Evan Welch, que va morir sobtadament d’un atac de cor (sí, en la vida real), o el cameo dels germans Winkelvoss, els que varen denunciar Mark Zuckerberg d’haver-los robat la idea de Facebook.
El que li faltava a la primera eren personatges femenins de pes i els guionistes han sabut escoltar el públic i han col·locat Suzanne Cryer, accionista de Pied Piper o Romy Rosemon, presidenta d’una companyia pornogràfica on line. A més s’ha substituït el senyor Welch ─que descansi en pau─ per Russ Hanneman, un multimilionari excèntric com pocs, amb un savoir faire i una personalitat molt semblant a Mr. Selfridge, sèrie que estic segur que ha tingut influència directa en com han d’actuar els actors davant de la pantalla. Ai, aquests britànics…
La sàtira dels tecnobojos de Silicon Valley els ha sortit rodona, i pels que estem una mica al cas del món de les noves tecnologies, ens ho passem pipa veient els embolics dels personatges amb detalls geeks de primera que fan que ens caigui la bava, recollida amb pots de cuina i casseroles al menjador de casa.
Catch and halt fire ha sobresortit encara més. Sorpresa, sorpresa. La primera temporada era avorrida, descafeïnada, amb una trama que, tot i algunes referències històriques a l’univers del PC personal, no anava enlloc. L’època escollida era fabulosa, l’any 1983, però no s’aprofitava, es perdien, i fins i tot hi varen haver veus de cancel·lació.
L’aposta i el canvi per la segona temporada ha sigut espectacular, s’ha notat molt l’esforç dels guionistes, uns cracs a girar la truita; han definit el caràcter dels actors principals i els secundaris, els han dotat un destí vital concret ─ara som al 1985─ que ens ha enganxat a tots i ens han fet adonar que no es pot llençar mai, però que mai la tovallola.
Mireu-les, de veritat. I esperem que segueixin a aquest ritme. Qualitat de primera.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo