Martine és una motard normanda que regenta una chambre d’hôtes del petit poble de Courtils, a tocar del Mont-Saint-Michel. Atenta i simpàtica amb els hostes que s’instal·len a la seva casa, ambientada temàticament en un estil pseudomedieval no gaire allunyat de tot allò que envolta el cèlebre paratge turístic, ens pregunta allò típic: “D’on sou i d’on veniu”. “De Catalonia”, contestem, i “de Girona”, concretem. Com que no acaba de saber ben bé d’on parlem, se’ns ocorre dir-li en francès de pa sucat amb oli: “Allà on roden ‘Joc de trons’“. Amb la cara paga. Entre admirada i d’allò més entusiasmada, ens explica que immediatament trucarà als seus fills per dir-los que té “gent de la ciutat on es roda la nova temporada de la sèrie”. Poques vegades, la veritat, m’he sentit tan important. I, a més, assegura que si fa anys (bastants) no va dubtar a fer les maletes per viatjar a l’Escòcia d’Els Immortals per seguir les passes de l’aleshores estimat Christophe Lambert, ara no dubtarà a fer-ho per trepitjar les pedres on hagi estat Arya Stark… això, sense saber que els seus desitjos són una realitat, perquè, com bé sabem els gironins, la petita princesa guerrera és aquí, a casa nostra.
L’anècdota, patillera si voleu, us l’explico sobretot a tots aquells que encara no teniu clara, gens clara, la repercussió que té i tindrà Girona amb el rodatge de la sèrie del moment, autèntic fenomen de masses que no entén d’edats ni perfils socials. I sí, on a partir d’ara entra en joc la nostra abstreta ciutat, que experimentarà certament un abans i un després tan històric com aquell en què uns il·luminats van decidir pintar les cases de la façana del riu per fer oblidar per sempre més aquella Girona grisa i negra.
Maisie Williams, rere el paraigua. Paraula de Bastard.
Retornats a la ciutat, per això mateix, el primer que ens sorprèn és la polèmica que alguns (la majoria, els sospitosos habituals) volen crear. Però ja sabem que, més enllà dels Expedient X, de provincians n’és ple, el món! Passem. I com que la curiositat ens pot, no dubtem a apropar-nos a la zona zero, per comprovar certament que el Barri Vell està fortificat, tancat i barrat, per l’equip de producció nord-americà. Com fa anys ho va estar durant el rodatge d’El perfum o més recentment el d’El monje. Ara, amb molt més personal implicat, el radi d’acció més ampli, més mitjans i amb la plaça dels Jurats, el passeig Arqueològic i les escales de Sant Martí com a grans epicentres de les localitzacions.
Un curiós intenta captar una imatge del mercat de Braavos
Fent cas d’una de les meves gurus, la bastarda Nuri Forns, tal com ha deixat per escrit aquests dies a El Punt Avui, m’entra un sobtat interès per visitar els Banys Àrabs, i per 2 (miserables) euros comprovem amb una vista privilegiada que, certament, Girona és Bravoos. Som més “turistes” que mai (molts de Can Fums també) i tots immortalitzem amb ràfegues de fotos el desplegament d’attrezzo que ha transformat màgicament un carreró qualsevol en un mercat mariner, amb tendes que ofereixen peixos variats, gambots, llobregants, cloïsses i ostres (de plàstic), i on només falta l’Arya, que, com bé hem comprovat (i no solament els afortunats figurants), ja corre per la ciutat. Ahir, durant el primer dia de rodatge, vam captar la imatge que acompanya el text. Sí, sota el paraigua, i això que no plovia… (és ella, paraula de Bastard!).
David Benioff, un dels creadors de la sèrie, ahir a Girona.
Als creadors David Benioff i D.B. Weiss també se’ls ha vist passejar com si res (ells no són tan populars), i fins i tot llepant la mà del Kingslayer Jamie Lannister. Tranquil·les, bastardes, parlem del ja popular gelat, creació del gran Jordi Roca, que es ven al Rocambolesc.
A pocs metres d’allà apreciem, entre bambolines i per les poques escletxes que hi ha, que s’ha construït a la plaça dels Jurats un altell de fusta que, o bé podria servir de teatret, o bé, per què no, fer d’aquest espai una verdadera plaça dels Jurats en la ficció on vés a saber si no s’executarà un altre dels titelles del gran George R.R. Martin, el qual, per cert, segons apunten alguns rumors, podria visitar-nos, tenint en compte el seu interès per conèixer personalment les localitzacions de les noves entregues que té pendent de publicar en breu. Estarem expectants. No us fallarem. Mentrestant, Els Bastards, sí, nosaltres, vam descobrir abans-d’ahir en primícia que en aquest espai ja hi pengen banderoles de les cases Lannister i Baratheon, per la qual cosa es confirma que Girona serà King’s Landing. Glups! Això vol dir: Cersei? Jamie… Lannister?
Una mica més lluny, a les escales de Sant Martí, a tocar de Le Bistrot, també ens acostem al desplegament i percebem que es confirma la quadratura del cercle: Girona està prenent el relleu de Croàcia i alguns decorats es copien perquè s’assembli al Desembarcament del Rei, i nosaltres, és clar, nerviosos per si tornen a humiliar, despullar i fer desfilar pels carrers (de la nostra estimada ciutat) la pobra Cersei. Aleshores jo, com la normanda Martine, però sense haver d’agafar cap vol ni fer maletes, em refregaré, si pot ser diàriament, per l’escalinata que tants anys vaig haver de pujar forçosament per no perdre’m les classes universitàries i que recorreré d’allò més gustosament.
Freaky jo? Apa!
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn