Foto de Joan Sabater
No entenc la polèmica que s’entesten a crear els detractors del rodatge de Joc de trons a Girona. Ni tampoc l’entusiasme exagerat dels que, fins i tot, arriben a defensar com un Lannister el dret de cuixa d’HBO, la productora de la sèrie. Uns i altres s’acusen de provincians. Creieu que Girona és provinciana, avui? Ho trobo un argument pobre tant per al de l’autoodi permanent que blasma el turisme com per al defensor de qualsevol turisme mentre deixi diners.
Game of Thrones és una superproducció de les que desperten interès global, agradi o no. La repercussió mundial és tan brutal que ha mobilitzat friquis d’arreu del planeta. Es venen gadgets a dojo. A Moby Disk, Zeppelin i altres botigues de records, discs i andròmines els treuen dels dits els articles de Girona amb temàtica GoT; de fet, abans d’aquest rodatge la gent no es tornava pas boja per endur-se samarretes de Girona. I també s’han disparat les vendes de productes oficials.
Això abans no s’havia vist mai per aquí. De fet a la demarcació de Girona hem tingut mala sort amb el cinema; mai s’hi ha rodat cap obra que desperti l’interès de les masses pel fetitxisme cinematogràfic, ni cap escena, una sola escena, per dir, collons!
No hem tingut sort amb les pel·lícules rodades per Girona, Costa Brava, Empordà, Pirineu Marítim. No hi ha cues per ser als escenaris de Pandora and the Flying Dutchman (1951) (Pandora y el holandés herrante), amb James Mason i Ava Gardner, rodada a la Tossa preturística. Tampoc va durar gaire l’interès pels de The Light at the Edge of the World (1971), L’inefable Faro del fin del mundo, amb Kirk Douglas, Yul Brynner i Fernando Rey, rodada a Cadaqués, on cada dia celebren Sant Salvador Dalí. I encara menys pels d’El caballero del dragón (1985), amb Klaus Kinski, Harvey Keitel, Fernando Rey i Miguel Bosé, amb escenes rodades a la zona volcànica i a Requesens.
Els escenaris de Soldados de Salamina (2003), de David Trueba a partir de la novel·la homònima de Javier Cercas, van donar visibilitat als espais descrits en l’obra d’en Xavi, publicada en el moment en què es va començar a recuperar la memòria històrica. Tampoc van tenir ressò els de Perfume: The Story of a Murderer (2006), El perfum, amb Dustin Hoffman.
Han estat produccions de poc èxit comercial, generadores de poca admiració i de poc fetitxisme friqui. Segurament, aquestes pel·lis i totes les altres que s’hi han rodat són a la memòria de tota la gent implicada, dels extres i dels que havien fet campana per assistir al rodatge. Hi ha moltes anècdotes, però ja ni es publiquen de tan rebregades.
Pel que fa a les sèries, Secrets de família tampoc ha tingut repercussió més enllà de l’èxit conjuntural i la popularització, aleshores, de l’encantador barri de Sant Narcís, però més per l’orgull dels gironins que per les allaus de visitants que va rebre Girona. Hi ha encara qui vol comparar la transcendència de Secrets de família amb la de Joc de trons. Oi que els Sopa de Cabra no són The Rolling Stones? Oi que ells mateixos prefereixen homenatjar el Goats Head Soup, l’àlbum d’Angie?
No hem tingut la sort de Cong, municipi del comtat de Mayo, a l’oest d’Irlanda. El 1952 John Ford va convertir aquest poblet en el mític Innisfree per rodar-hi The Quiet Man (L’home tranquil) i, encara avui, 63 anys després, hi ha peregrinacions d’irlandesos i de fordians per contemplar la bellesa d’aquells escenaris –Bar Pat Cohan o el cottage o el pont– essencials en aquella història protagonitzada per John Wayne, Maureen O’Hara, Barry Fitzgerald, Ward Bond i Victor McLaglen. Allà s’hi van sumar una pel·lícula d’èxit, un dels millors realitzadors de tots els temps i un elenc d’actors brutal. No hem tingut sort ni n’hem sabut.
On han sabut aprofitar el fetitxisme de la gent i la mitificació de personatges genials és a Cadaqués. On no n’han sabut i s’haurien de posar les piles és a Tossa de Mar. I on van protagonitzar un acte provincià i lamentable va ser a Palamós quan van enderrocar la casa vermellosa i petita a la platja de la Catifa on Truman Capote va escriure durant 18 mesos, repartits en tres anys, un gruix important d’A sang freda. Hi hauria cues. Ara hi ha pisos.
GoT és una sèrie bona, però no m’interessa; la temàtica m’avorreix per l’excés de violència i perquè és poc subtil; m’hi manca finezza. Espero que els fans hi puguin identificar Girona. Espero que als set sets de Girona hi passin coses rellevants, transcendents en la història de Joc de trons. Desitjaria que els equips multimilionaris tornessin a Girona per gravar nous capítols.
També espero i que això no sigui com un Mr. Marshall, i que no els americanos no ens passin de llarg, ara que els hem regalat un any de franc. Pensar que l’impacte sobre l’economia i la projecció de la ciutat al món ja són suficients no em sembla un motiu de prou pes. Directament, se’n beneficien molts negocis i em sembla perfecte. I directament, també afecta alguns negocis –que ja han estat ben recompensats– i els veïns del Barri Vell. De quina manera revertiran al conjunt de la ciutat els impostos generats per la sèrie? Només perquè el retorn serà lent i perquè sempre he pensat que vivim en una cultura castigadora del fisc, entenc que cobrar-los alguna taxa, hauria anat bé per recompensar la dedicació del conjunt de la ciutat a la sèrie.
S’espera que GoT/JdT faci créixer el nombre de turistes que visiten la ciutat, entenent que avui per avui, el motor econòmic de Girona és el turisme. Per què s’hauria de prohibir el rodatge de la sèrie? Qui gosaria posar fre a la cultura? Tothom té dret a provar-ho, sigui amb nou apellidos bascos o amb cent surnames de la mitologia anglosaxona.
Autor: Vador Garcia Arbós
Sóc periodista, i punt. Voldria ser vegetarià, però m'agraden massa els embotits, la cansalada i el pernil! I I avui confesso que sóc trekkie, estaferm de Besalú.
- Web: http://www.7canibales.com/
- Twitter: https://twitter.com/Vadorgarbos
- Facebook: https://www.facebook.com/vadorgarbos