«Show me a hero and I’ll write you a tragedy»; aquesta frase de Francis Scott Fitzgerald defineix a la perfecció la nova sèrie i potser també tota l’obra de David Simon, una obra en què els herois no existeixen i que la maldat i el bé tenen tots els matisos possibles. Simon descriu com pocs el temps que vivim, les seves contradiccions i les seves falsedats.
A Show me a hero (una història basada en fets reals) aquestes contradiccions i dicotomies són les que fan avançar una història que explica a la perfecció els dilemes de la política. Nick Wasicsko (un fantàstic Oscar Isaac) és un jove regidor que arriba a l’alcaldia prometent que la ciutat de Yonkers (Nova York) no haurà d’afrontar una ordre judicial estatal que obliga l’Ajuntament a construir diversos grups d’habitatges públics als barris de gent blanca. Aquestes construccions pretenen evitar que es formin guetos i volen integrar gent sense recursos en entorns més favorables. El projecte divideix la ciutat i mobilitza molts habitants dels districtes que es veuen afectats per aquestes construccions. Un cop a l’alcaldia, Wasicsko es veu obligat a executar l’ordre a instàncies d’un jutge (el jutge Sand) que amenaça amb multes que portarien l’Ajuntament a la fallida econòmica. Però executar-la no li serà tan fàcil, una part dels regidors del ple (viva imatge del populisme desmesurat i ambiciós) no volen acceptar les condicions i es neguen a complir les sentències.
Aquesta història, que no us acabo d’explicar per si no heu vist la sèrie completa, origina enormes lluites entre els veïns i l’alcalde Wasicko, alhora que desperta el racisme contra els qui hauran d’habitar aquests habitatges (tots membres de minories), desperta també un furibund antisemitisme contra el jutge Sand i alguns dels advocats de l’estat que són jueus i deixa enrere la humanitat davant del mercantilisme exacerbat i la por que els barris es degradin i les propietats perdin valor. Wasicko no és un gran defensor de les minories, però les amenaces judicials l’obliguen a aplicar una llei i unes polítiques que l’enfronten a la majoria blanca i conservadora de la ciutat, aquest acte de responsabilitat el debilita políticament i el posa en una situació difícil. La sèrie també tracta les dificultats d’aplicar les promeses de campanya a l’obra de govern, el dilema de si la llei està per sobre d’algunes voluntats i sobretot fins on és capaç d’arribar un polític per mantenir-se en l’addictiva vida pública.
Igual que ja va fer a The wire, Homicide, The corner, Treme o Generation kill, Simon construeix un mosaic complex que fuig de maniqueismes i simplificacions i posa l’espectador davant de dilemes i contradiccions amb els quals es pot sentir reflectit amb facilitat.
Basada en un llibre de periodisme narratiu de Lisa Belkin, excel·lentment adaptada per Simon i Zorzi, ben dirigida per Paul Haggis (sembla que l’estem recuperant), l’altra gran qualitat de la sèrie són les grans interpretacions que ens regalen Alfred Molina, Winona Ryder, James Belushy, Jon Bernthal, Clarke Peters… i sobretot un Oscar Isaac que pronostico que guanyarà molts premis per aquest paper. Tot això guarnit amb un tractament musical exquisit amb grans escenes acompanyades per Springsteen i un excel·lent tema final de Steve Earle que conté una altra sentència que també explica molt d’aquesta sèrie: «Where you gonna hide, when the people find out that you lied?» (On t’amagaràs quan la gent s’assabenti que has mentit?)
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta