[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=rJ07nxw88gQ” /]
La descripció de la intro és ben senzilla. Hi apareixen els noms dels actors protagonistes mentre veiem sang (gens espessa) que va construint les cares dels personatges de la sèrie. Interpreto que aquesta és la seva idea principal: els assassinats que anirem descobrint a Hannibal són els que crearan les personalitats dels protagonistes. Si recordem com eren a la primera temporada en Will Graham, l’Hannibal, la doctora Bloom, la Bedelia i en Jack Crawford, i els comparem amb el moment actual de la tercera temporada, queda palès que hi ha un canvi progressiu causat per les experiències criminals i la relació amb la mort que han anat experimentant.
Aprofitant l’avinentesa faré un parell de comentaris sobre Hannibal i la decepció que sento, massa sovint, quan veig la sèrie. El doctor Lecter és un dels personatges més potents de l’univers criminal, tant literari com cinematogràfic. Aquesta personalitat fosca i assassina, amb un valors que no es poden anomenar humans i amb una intel·ligència privilegiada, tot acompanyat per un bon gust gastronòmic, ha convertit l’Hannibal en un personatge admirable, encara que la seva crueltat no pugui ser defensada en públic. La sèrie de televisió ha estat, i és, tan irregular que fins i tot ha ridiculitzat la seva figura. En totes les aparicions, sigui el format que sigui, del doctor Lecter ha assumit el paper de secundari que, al final, s’emporta el prestigi i el protagonisme. En totes les versions cinematogràfiques (menys en la de l’origen) han sabut situar perfectament el personatge donant-li aquesta importància en un segon pla triomfal. En la sèrie no ho han aconseguit. Hi ha tanta diferència entre l’Hannibal quan és el centre de la història i quan se n’aparta, que només valen la pena aquells capítols en què agafa les regnes de la trama. A qualsevol seguidor d’Hannibal li demanem que expliqui algun capítol i es quedarà a l’inici de la tercera i capítols saltats de la segona en què n’és el protagonista absolut. Desgraciadament no han sabut donar als secundaris el pes i la importància de les seves mares cinematogràfiques.
En canvi, sí que han sabut escollir el protagonista, Mads Mikkelsen és un Hannibal espectacular, té tot el que cal per comparar-se amb Anthony Hopkins (Hannibal, El silenci del anyells, Red dragon) o Brian Cox (Manhunter), com ja us deveu imaginar el francès Gaspard Ulliel (Hannibal rising) va ser un bluf. El problema és que l’actor danès tot sol no pot aguantar una sèrie que patina pel que fa l’argument, que no és capaç de generar misteri, que no sap cap on navega i que està abocada al fracàs. La decisió de l’NBC de no renovar-la s’entén, tot i que trobarem a faltar l’Hannibal-Mikkelsen només podem esperar que algú doni al personatge creat per Thomas Harris la transcendència que li van donar en el passat Jonathan Demme o el tàndem Scott-Mamet.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1